-
Des del tren
-
Miquel Bernadó
- 28-06-2011 22:45
La dura crisi que patim afecta a tothom...fins i tot a una de les joies de la nostra corona (malgrat no tinguem Estat i siguin poques les intencions d'instaurar una monarquia si algun dia arribem a tenir-lo). La joia de la corona té un nom i es diu Futbol Club Barcelona. Barça, per als amics, coneguts i aficionats
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Doncs bé, en recent compareixença pública el vicepresident econòmic del Barça, Xavier Faus, ha explicat les tribulacions financeres per les que està passant aquest club, malgrat (o potser, com més endavant endevinarem a conseqüència de) l'èxit obtingut darrerament en la consecució d'importants trofeus esportius i les recents aportacions importants de petrodólars. I com no podia ser d'altra manera les retallades també han fet acte de presència. Algunes seccions esportives han estat considerades improductives i se les ha suprimit, directament, o deixat sota mínims, malgrat la seva funció social, que ara ja es considera supèrflua.
El mercantilisme s'ha instal.lat definitivament a can Barça: negoci i lucre pur i dur embolicat en una senyera. Si us plau, estalvieu-vos els comentaris tipus és una entitat privada que fa allò que vol amb els seus diners ...perquè no aporten res al debat ètic i moral que aquí es proposa.
El vicepresident Faus va aportar més dades. Preneu-ne nota, però abans agafeu cadira per a evitar caure de cul: per la consecució dels dos darrers títols "la plantilla" s'ha repartit en concepte de primes (només de primes) 20 milions d'euros (Lliga) més 27 milions d'euros (Champions).
És a dir, un total de 47 milions d'euros !!!
Transformo aquesta quantitat en antigues pessetes (7802 milions) i faig averiguacions del concepte plantilla (una vintena d'afortunades persones).
Total, que aquests joves i excel-lents jugadors de futbol s'han vist premiats (cadascun!) amb 390 milions de les antigues pessetes.
Quantitats exhorbitants (també inmorals?) que a més rebran un tracte fiscal "especial": els clubs de futbol han disseyat un sistema per a eludir impostos; davant les investigacions d'Hisenda han exercit pressions polítiques i quan han vist perillar els seus privilegis no han dubtat en pressionar el mateix Parlament espanyol. No patiu, tot això està perfectament documentat i és de domini públic:
Mentrestant, la classe mitjana és la que més impostos paga...sense perdre gens ni mica de la seva admiració i fascinació pels rics, malgrat s'emportin els seus diners a paradisos fiscals.
Podem seguir tolerant que un jugador de futbol, per bo que sigui, acabi ingressant mil vegades (1000) allò que pot arribar a guanyar una persona honesta que té cura d'un ancià vulnerable, o bé un investigador becat i/o mileurista, o bé un servidor públic, o bé un educador, o bé... o bé...o bé?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
