-
I tu que penses?
-
Francis Alvarez
- 15-11-2011 19:29
VD.
En un temps no molt llunyà, un espanyol, un francès i un alemany prenien el sol en una platja anomenada Europa
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
De cop i volta, van escoltar els comentaris d´uns veïns que arribaven de una població veïna, i que alertaven de que una enorme tempesta estava provocant problemes greus a la seva població.
El alemany, no molt convençut, va guardar la crema de bronzejat a la motxilla. No així el francès i l´espanyol, que es van posar mes crema i van continuar prenent el sol.
Una estona després, el cel es va posar núvol, amb símptomes ja evidents de que el risc de que hi arrives la tempesta era real. El alemany va recogir les seves pertinences i es disposava a marxar, el francès va guardar la crema de bronzejat, a mig acabar, a la motxilla, i l´espanyol es va estendre crema de bronzejat, indiferent a les incidències climàtiques que, ara sí, clarament es podien pronosticar.
Passat una estona, van començar els primers rampells. El alemany ja es trobava a mig camí de casa, i el francès va decidir que era hora de marxar, i l´espanyol va continuar tombat, gastant les últimes gotes de la crema de bronzejat que li quedaven.
Finalment, va començar a ploure, però no una pluja qualsevol, sinó la pluja mes intensa que cap veí del poble pogués haver patit mai.
Al alemany la pluja li va agafar arribant a casa, encara que va ser prou per que agafes un petit refredat que li duraria dos o tres dies. Després, quan tornés el bon temps podria tornar a la platja,, i a més conservava quasi be el pot de crema sencer.
Al francès la pluja li va agafar a mig camí, circumstancia per la qual va patir un refredat mes fort, que li deixaria al llit una setmana fàcilment. Després podria tornar a la platja, i a més li quedava mig pot de crema.
L´espanyol, com hem vist, a malgastat tota la crema sota un dia núvol, i a mes, la pluja li a agafat a la platja. La conseqüència es que agafarà una afecció que li portarà directament a la UCI de l´hospital mes proper.
A un llit de l´hospital, l´espanyol lamenta la seva mala sort, i no es deixa de repetir a si mateix que no te cap culpa de que hagués plogut tan intensament. Peró aquest espanyol, Zapatero de professió, està obviant que la seva responsabilitat, o millor dit, irresponsabilitat no es la tempesta, si no l´actitud que ha adoptat davant els sintomes que presagiaven la tempesta.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
