Una justícia per a tots?

El passat dia 21 de novembre es publicava, al Butlletí Oficial de l’Estat, la controvertida llei 10/2012, de 20 de novembre, que regula determinades taxes en l’àmbit de l’administració de justícia, i que comporta satisfer una quantia prefixada part de tots aquells ciutadans i persones jurídiques que vulguin excedir a la justícia.

Si ja des de la seva tramitació aquesta llei va posar en peu de guerra els professionals de l’àmbit jurídic – jutges, fiscals, procuradors i el mateix Consell de l’Advocacia Catalana, que engloba els catorze col·legis d’advocats de Catalunya – amb la seva aprovació s’hi ha sumat els ciutadans, a través de les associacions de consumidors i alguns dels síndics de les diferents Comunitats Autònomes, com és el cas del valencià José Cholbi, arribant a demanar, algun col·lectiu la dimissió del Ministre Gallardón.

Per entendre l’oposició dels col·lectius a aquesta llei cal parlar, abans que res, de la Constitució Espanyola, i concretament el seu article 24, que consagra el dret a la tutela judicial efectiva. Explicat senzillament, aquest dret ens reconeix, a tots nosaltres, la possibilitat d’accedir a la justícia, poder plantejar les nostres pretensions davant d’un jutge i obtenir-ne un resultat imparcial i fonamentat en dret.

Amb aquest dret de rerefons, cal explicar l’efecte i les conseqüències de la nova llei. Així, aquesta norma obliga a pagar una taxa prèvia abans d’exercir el dret constitucional, sense la qual no es tramitarà el recurs o demanda. Aquesta quantia a més, es fixa amb independència de la capacitat econòmica de la persona, i tampoc no atén als motius que originin la demanda, si bé que si deixa exempts aquells que tinguin reconegut al dret a l’assistència jurídica gratuïta o els que interposin assumptes en l’ordre penal.

Anant a la pràctica però, les quanties que cal satisfer són dramàtiques i desproporcionades: separar-se o divorciar-se ens pot costar 1.280 euros en taxes (si comptem primera i segona instància); recórrer una multa de 150 euros ens suposarà abonar una taxa del doble del seu import; reclamar per la devolució de 10.000 euros invertits en unes preferents ens en pot costar 350 euros; o, per demandar una asseguradora que ens nega abonar-nos un import de 2.300 euros, en pagarem fins a 300 de taxa.

En el preàmbul de la llei es diu que: “el dret a la tutela judicial efectiva no ha de ser confós amb el dret a la justícia gratuïta”, però la realitat és que aquestes noves taxes s’han previst amb un clar objectiu dissuasori, en el sentit d’evitar que aquell ciutadà que ja fa un esforç econòmic per pagar un advocat i litigar pel seu dret decideixi no recórrer a la justícia sabent, que a més, ha de pagar unes taxes de més de mil euros en alguns casos. I això sí que és vulnerar el dret i configurar de retruc i com deia Pedro L. Yúfera, president del Consell de l'Advocacia Catalana, una inadmissible justícia de dues velocitats: una per rics i pobres (aquests últims exempts del pagament de la taxa) i una per les classes mitjanes, que veuran com el seu dret legítim a la tutela judicial efectiva es condiciona al pagament d’una taxa en molts casos desproporcionada, o fins i tot superior a la quantia de l’assumpte pel que vulguin litigar.