8-M: Les periodistes fem vaga

El moviment feminista internacional es mobilitza aquest 8 de març sota el lema "Si les dones parem, s'atura el món". La bretxa salarial, el sostre de vidre que dificulta ascendir professionalment, les violències masclistes, l'assetjament sexual o la feminització de la pobresa són algunes de les xacres que es denuncien aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des d'EIX DIARI, ens sumem a la convocatòria i ens adherim al manifest 'Les periodistes fem vaga':

Dones periodistes de desenes de mitjans i agències de comunicació, gabinets de premsa i, en general, treballadores de mitjans i empreses periodístiques donem suport a la vaga general feminista convocada per al 8 de març. De la mateixa manera, instem totes les companyes a sumar-se a la mobilització en la mesura de les seves possibilitats i circumstàncies.

Totes patim el mateix masclisme que les dones de la resta de sectors –precarietat, inseguretat laboral, bretxa salarial, sostre de vidre, assetjament sexual o menysteniment–, però amb les particularitats associades a la nostra professió. Som conscients de la rellevància social de la nostra feina i, per això, també mostrem preocupació per la visió parcial de la realitat que tantes vegades ofereixen els mitjans de comunicació i en la qual falten la presència i les aportacions de les dones.

El feminisme també és necessari per millorar el periodisme. Per això, aquest 8 de març exigim als mitjans de comunicació i les empreses periodístiques que tinguin en compte les nostres reivindicacions:

1. La bretxa salarial és una realitat al nostre sector. Exigim a les empreses transparència salarial i una revisió de categories, complements i criteris professionals que permetin eliminar-la.

2. Sostre de vidre. Les direccions dels mitjans i les empreses periodístiques estan copades pels homes. Reivindiquem el nostre dret a ocupar llocs de poder i responsabilitat i que se’ns tingui en compte en les promocions professionals per a posicions intermèdies.

3. Precarietat. Patim nivells de temporalitat superiors als dels nostres companys. De la mateixa manera, denunciem la inestabilitat laboral de les companyes freelance i de les falses autònomes, una situació de precarietat que ha esdevingut habitual els últims anys.

4. Corresponsabilitat i cures. Denunciem que les dinàmiques de treball prioritzen el presentisme i la lliure disposició i són alienes a les necessitats de cures que tenen totes les persones. Creiem que la corresponsabilitat i la flexibilitat no han de ser una qüestió de bona voluntat, sinó una prioritat que les empreses han d’assumir perquè aquestes tasques es reparteixin per igual entre homes i dones. Com en altres sectors, una absència de conciliació real perjudica més les dones, que acaben modificant o retallant els seus horaris i, fins i tot, deixant la feina o canviant de professió per assumir aquestes tasques.

5. Assetjament sexual i laboral. Són moltes les periodistes que han patit situacions d’assetjament sexual per part de companys o superiors, però també de fonts. D’altra banda, el menysteniment, la condescendència, el paternalisme i el mansplaining estan a l’ordre del dia a les redaccions i a fora, en la nostra activitat diària. Com a professionals de la comunicació, patim assetjament a la xarxa, a més de comentaris violents i masclistes a les nostres peces.

6. Els espais d’opinió i les tertúlies estan masculinitzats. Hi ha prou dones periodistes i expertes que poden equilibrar aquests espais.

7. Mirada parcial i preocupació pels enfocaments. Totes aquestes diferències que patim les periodistes tenen conseqüències també en els continguts i en els enfocaments dels mitjans de comunicació. La visió de la realitat que transmeten moltes vegades és parcial i està esbiaixada perquè no té en compte de la mateixa manera les experiències, els relats i les vivències de les dones, que sovint són tractades com a personatges secundaris o amb estereotips. Un exemple és el tractament de la violència masclista, que en moltes ocasions continua culpabilitzant la víctima. Les primeres pàgines i les obertures dels mitjans de comunicació i dels informatius les decideixen homes.

Instem l’audiència i els lectors i lectores a ser còmplices de les nostres demandes. Les dones signants d’aquest manifest ho fan a títol individual i no volem que cap partit polític, sindicat o mitjà de comunicació s’atribueixi les nostres reivindicacions.