Quan un diari tanca qui més hi perd és la qualitat democràtica

Cada cop que un diari tanca, la societat a la qual donava servei passa a ser culturalment més pobra i també empitjora la qualitat de la seva democràtica. El passat divendres 14 de desembre va sortir al carrer l'últim número del Diari del Baix Penedès. Una publicació setmanal fundada l'any 1990 que els baixpenedesencs han trobat al seu quiosc un total de 1167 divendres. Malauradament, i ens hi  estem acostumant massa, un altre mitjà de comunicació diu adéu coincidint amb un dels moments més delicats que ha viscut mai ja no la premsa escrita, sinó el periodisme en general.

Democràcia és llibertat, però la llibertat no serveix de massa si no es disposa d'informació. Sobretot, d'informació independent, no condicionada a cap color polític, que busqui sempre la imparcialitat (no confondre amb la inabastable objectivitat). El drama del tancament d'un mitjà comença pels treballadors que perden la seva feina, però va molt més enllà. I a vegades no tothom és prou conscient del servei que fa la premsa de proximitat.

Malgrat perdre paginació i veure minvats els seus recursos, el Diari del Baix Penedès sempre va seguir sent el referent informatiu de la comarca, especialment al Vendrell i Calafell. Més enllà de reflectir el dia a dia de la societat baixpenedesenca, el Diari havia contribuït a generar debat, aprofundir sobre temes rellevants molts cops oblidats, divulgar l'activitat del teixit social i, sobretot, apostar decididament per la convivència de tots els habitants de la comarca, pensin com pensin i vinguin d'on vinguin.

Paradoxalment, malgrat les dificultats que travessa el periodisme comarcal, ara és més vigent i necessari que mai. La majoria dels mitjans de comunicació d'abast nacional han prescindit dels seus delegats locals i, en conseqüència, cada cop són més centralistes. Els mitjans comarcals, en el format que sigui, han de seguir sent-hi a tota societat que pretengui ser lliure, culta i democràtica.