No és gens fàcil

No és gens fàcil, tenir que acceptar les decisions que ens tornen a reviure coses de fa quaranta anys enrere, en matèries que ens afecten, tant directament com indirectament com ara, cultura, llengua, ensenyament, econòmica, etc...

No és gens fàcil, tenir que admetre que tot allò que molts ciutadans i ciutadanes vàrem lluitar per tenir millor qualitat de vida, ara no es vàlid, perquè no tenim diners per mantenir-ho, però si que en tenim per rescatar empreses privades com han estat caixes i bancs. Això s’ha fet en contra de la nostra voluntat o perquè tampoc ningú ens ha preguntat, i ara són públiques.

No és gens fàcil, que la majoria de persones tinguem que viure amb restriccions, retallades, etc.. quan no hem tingut res a veure amb el saqueig d’Espanya, que han protagonitzat polítics i banquers.

No és gens fàcil, veure com les modificacions que es fan en diverses matèries només estan dirigides a retallar sectors que són necessaris de mantenir i altres, a fer desaparèixer la nostre llengua començant per les franges del nostre territori. No seria més lògic que primer es fessin les reformes dels aprimaments de les administracions públiques i dels sous dels polítics que no les que malmeten el benestar social i el futur dels nostres joves?.  

No és gens fàcil, tenir que acatar un govern central amb majoria absoluta, que actua amb premeditació, nocturnitat i traïció, en contra de tot allò que en el seu programa va dir que faria, això si, amagant moltes més coses que el que deia, ja que no va dir que aniria en contra de sectors i de la voluntat d’un poble, com a Catalunya.

No és gens fàcil, mirar de programar-te un futur proper, i menys a llarg termini, atès que les coses estan en tant moviment una setmana que no te res a veure amb l’altre. Com es pot tenir la barra de demanar-nos paciència.

No és gens fàcil, mantenir la calma quan estàs patint la devaluació, per dir-ho finament, dels diners que tenies previstos per la teva jubilació, amb la baixada d’interessos a percebre, els co-pagaments sanitaris, pujada de l’ IVA, dels carburants, la pèrdua de poder adquisitiu amb l’ IPC anual.

No és gens fàcil, no fer els “escraches” a tanta i tanta gent que ens han pres el pèl intentant vendre’t preferents. Sé per experiència que les coses no han estat mai fàcils, et pots equivocar i molt, però que sàpigues que t’estan robant els diners i la dignitat, amb el vist i plau dels nostres representants. Crec que això no passa ni a les repúbliques “bananeres”. O potser es que som un país, presumptament,  de lladres i “bananers”.