Més que l'equador d'una legislatura

No cal dir que la cursa per les properes eleccions municipals ja ha començat. En la nostra comarca del Garraf, al menys per ERC, ateses les notícies dels mitjans de comunicació. Em refereixo en dos dels sis municipis que tenim. Per Vilanova Queti Vinyals, i Josep Graells, per Sant Pere de Ribes.

Sembla ser que els dos municipis han optat per presentar cares noves i, honestament,  la meva modesta opinió és que aquesta decisió es encertada, ateses les declaracions de la majoria dels polítics, els quals han insistit sovint dir que la política ha de renovar-se, i jo hi afegiria un altre concepte, el de reinventar-se.

Estic convençut de que no tan sols seran aquests dos municipis els que posaran cares noves en els seus cartells de caps de llista per les properes municipals, penso que els altres quatre que queden seguiran en aquesta línea.

Crec que en les properes municipals, el grup d’ERC al Garraf els anirà al contrari que les passades, tot i que també crec que dependrà molt de la tasca que facin en cada un dels seus municipis, així els hi anirà. Tot i això penso que no s’han de relaxar ja que si ho fan podria ser que, en algun municipi no tinguessin representació municipal. A Catalunya, per ERC sembla que els vents bufen al seu favor, per això crec que aquesta embranzida es la que ha d’aprofitar aquesta formació al Garraf.  

Les persones que em coneixen saben el que penso, de com s’ha de treballar dintre d’una formació política, almenys en els municipis petits, on la gent més o menys ens coneixem. Crec que les eleccions s’han d’encarar l’endemà mateix d’uns comissis, o be en clau de govern o d’oposició,  però sempre pensant que al final d’una legislatura les formacions han de tenir els millors resultats per els ciutadans/es. No soc partidari d’aquells que diuen que n’hi ha prou en fer una bona campanya, personalment això jo ho he hagut de sentir dintre d’una direcció política.

Personalment sempre he tingut coneguts dintre de totes les formacions polítiques de Cubelles, tot i que la meva ingenuïtat em va portar a pensar que algunes de les persones que composaven els grups els podia definir com amics, però malauradament ara he de dir que en política no hi ha amics, com a molt, coneguts i gracies. D’aquí aquella paraula tan d’esquerres que tots hem sentit milers de vegades, la paraula company, que no es ni carn ni peix.

Actualment no estic afiliat en cap formació política; això fa que estigui en una posició còmoda per dir el que realment crec obertament i honestament, sense tenir que acatar la imposició de partit o millor dit de persones de partit, ja que es sabut per tothom que hi ha qui aquesta disciplina se la passa pel forro, o no companys?

No cal dir que personalment sempre he estat més a prop de les esquerres, per això aquestes formacions en realitat, políticament em preocupen, i des de fora treballaré perquè aquestes formacions vagin a l’alça, tot i que soc conscient que les meves crítiques un dia agradaran més, i un altre menys, o potser no agradaran, però tal com diu Jonqueres, s’ha d’apretar.  Vull remarcar que les meves crítiques constants als grups de les esquerres respon en la direcció de voler esperonar-les, perquè es posin les piles d’una vegada, i no tinguin tantes vacil·lacions i incoherències, siguin més honestes, i respectin més als seus votants, que no facin lectures interessades amb els nostres vots  per obtenir qui sap que. En definitiva, que no ens enganyin tant.

I per finalitzar, dir als companys d’ERC de Cubelles que ja és hora de pensar en el futur del municipi i en el seu propi. No pot ser que a les altures d’aquesta legislatura i amb tots els vents a favor d’aquesta  formació a Catalunya, no tinguin més presència en l’opinió pública. Que no se’n parli no es gens bo, que els demes grups no els tinguin en compte és molt pitjor.

M’agradaria que aquest dia 27 de novembre amb l’acte de Junqueras, Cubelles pogués presentar el seu cap de llista, tal com va fer Vilanova, però sobre tot si és possible, renovat.