-
Visió Glocal
-
Núria Escalona
- Sitges
- 29-12-2013 11:54
EIX. Artur Mas
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Hem encès les llums dels carrers, hem rebut e-mails i postals amb els millors desitjos de Nadal, brindarem amb Freixenet i vindran els reis carregats de regals embolcallats en papers que comuniquen per si sols. Som a l’inici, però encara ens queden molts dies per seguir fixant-nos en la comunicació que domina en les festes de Nadal.
Com acostumo a dir, ni comunicació ni xarxes socials digitals saben de fer vacances. Qualsevol moment és bo per comunicar o per seguir comunicant. La primera enumeració forma part dels formats convencionals, els de sempre. Però a poc a poc també s’hi van afegint formats no tan convencionals.
La nit de Cap d’Any, entaulats per celebrar el canvi d’any, sempre el President de la Generalitat de Catalunya apareix a la televisió per dirigir-nos unes paraules. També ho fan altres autoritats durant d’aquestes festes. Sempre per la televisió, que es considera un mitjà de comunicació de masses, un mitjà a través del qual es troben les grans majories. Però els temps canvien i la televisió no és l’únic mitjà per mirar d’arribar a tothom. Aviat farà una dècada del naixement de Facebook. Una dècada de l’arribada del 2.0. Estem vivint en primera persona com el món 2.0 està deixant de ser cosa de minories i com s’està escolant en tots els racons del món.
El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i també el seu equip de comunicació, són conscients que amb la televisió el missatge de Cap d’Any arriba a molta gent. Igual que són conscients de la importància que estan agafant les xarxes socials digitals i les plataformes on aquestes tenen lloc. Tan conscients en són que per primera vegada en la història de Catalunya el missatge del President canvia i ho fa innovant quant al canal.
A l’espera de la nit de Cap d’Any, el matí del 24 de desembre, des del compte de Twitter del Govern de la Generalitat de Catalunya es podia llegir això:
Com el mateix tweet diu, el President Mas, per primera vegada dirigia unes paraules als seguidors de Twitter, però també per a altres espais de la xarxa. Tweet que connota que l’audiència que hi ha en aquestes plataformes també és important. Cal tenir-ne cura. I al Govern en són conscients.
Podíem esperar un tweet de 140 caràcters escrit directament pel President Mas, com en el seu dia ho va fer el Papa Benet XIV. Però entre allò més innovador i allò més clàssic encara hi ha camins intermitjos. Aquest és el que va escollir el nostre President. Davant de l’escassedat dels 140 caràcters, la solució de mostrar una imatge amb un text una mica més llarg i mostrant la cal·ligrafia del President és del tot adequada. Segurament molt més propera que un tweet, encara que no tant com ho podria ser la televisió. El seu missatge deia així:
Apassionada de la comunicació i del món 2.0 com ho sóc, des d’aquest raconet de la xarxa m’agradaria fer saber al President Mas que estic contenta per aquest detall 2.0. La comunicació 2.0 pot semblar ser més econòmica que la comunicació convencional, però sens dubte la seva correcta gestió demana de temps. No vull un President de la Generalitat que dediqui massa temps gestionant els seus propis comptes. Seria inviable perquè les funcions del seu càrrec no són aquestes. En canvi, aquests petits detalls ens demostren que el nostre President, malgrat no dedicar-se a la comunicació, és prou conscient de la importància d’allò que es cou també a la xarxa. És prou conscient de saber que en aquest ampli núvol també hi ha persones que probablement no serem impactades per la televisió. El temptejar amb aquests primers passos em sembla interessant i adequat.
Han passat deu anys, sí. Però deu anys per anar fent camí cap a unes institucions públiques que a poc a poc es van adaptant al nou context. Unes institucions públiques que a poc a poc ens demostren que escolten. Unes institucions públiques a les quals els queda molt de camí per recórrer a la xarxa, però que amb detalls com aquests ens van demostrant interessants guspires de consciència sobre aquest clam de la ciutadania 2.0.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!