Setze jutges i tres díscols

Algunes persones que hem estat militants i dirigents locals, ens pensàvem que dirigents com el Sr. Montilla i altres, eren una representació del PSOE a Catalunya, però, caram, que equivocats estàvem vist des de la perspectiva del temps.

Per poder entrar en matèria llançaré una pregunta. On rau la democràcia en les direccions dels partits? Almenys en aquells que conec com ICV i el PSC, ates que si discrepes dels plantejaments de persones dintre de la direcció, no del sentiment del partit, o be tens que passar el grup mixt, si ets una persona electe, o tens que marxa de la formació política, o les dues, ja que si no ho fas t’amarguen la vida dintre de la mateixa formació, per tan, on està aquell dret de les minories que segons els estatuts, també han de estar representades en el si dels partits?

El que ha passat aquest cap de setmana amb els tres Diputats/es no és més que el que ha passat sempre, el que passa es que alguns fets tenen més ressò mediàtic que altres. Personalment jo recolzo l’actitud d’aquests tres representa’ns polítics al Parlament, no han d’entregar l’acte de Diputat ja que ells han actuat a consciència i axó avui ates com està la política i els politics, tindria que ser vist com un mèrit, i no com un càstig. Crec que per a molts ciutadans és un mèrit, trobar persones que viuen de la `política amb consciència, son una especia amb extinció.

Tot i que si aprofundim en el tema i fem un balanç del comportament del PSC com a partit o en aquest cas del Sr. Navarro, crec que els que han trencat el compromís amb el poble i el que contemplava el programa en que es varen presentà, son els altres setze Diputats i no els tres que han trencat la disciplina de vot.

Personalment no  ho he antes mai això de la disciplina de vot, que passa que els partits tenen por a la democràcia, o es que estem amb una dictadura democràtica que es te que votar el que uns quans acorden que s’ha de votar, davant d’aquells que saben que moltes persones pensen igual que aquella persona a votat.

No vull pensar com es varen sentir aquells Diputats a Madrid que varen votar encontra d’allò que els representants catalans varen votar a favor. Això si que es trair, els principis que cels l’hi suposa a tota persona humana, això si que nià per entregar l’acta, en canvi aquí no va passar res de res.

En alguns escrits he manifestat que si el PSC esdevingués un partit catalanista i deixa de ser un partit federat al PSOE els hi aniria molt millor, sempre hi son ha temps a pactar, no ho fa CIU quan l’hi convé? doncs perquè no s’ha de pogué fer des d’un PSC. Penso que ara és el moment, juntament ham altres dirigents històrics, que un dia varen discrepar, de comportaments de persones dirigents de la formació i  varen decidir abandonar el PSC Igual que jo.

Se que és difícil lluita contra aparells de partits organitzats, masses vagades amb complicitats massa fortes, lligades a costums i maneres de fer no massa compartides per tothom, però que entre aquests no es mosseguen, i normalment, un silenci pactat però sense signatura fa que, persones que desitgem més transparència, i més defensors de les injustícies no podem callar com si res passes. 

En fa mal al cor contemplar com un PSC samba per el furat de l’aigüera, malbarata’n aquells valors que molts ens havíem fet nostres, com la pluralitat, la llibertat de discrepar, aquell PSC ja no existeix, avui dia 20 de gener ha començat l’agonia de un partit que tenia que ser pal de paller per els catalans, no tan sols per poder superar aquesta transició, si no per que la política feta des de un centre esquerra ha deixat d’existir.

Sr. Pere Navarro i altres, feu al favor aquells socialistes catalans, avui desapassionats de vosaltres per no saber aglutinar totes les sigles que el PSC te com a marques blanques. Quedeu-vos amb el PSOE que és el que heu fet fins ara, però tapats amb les sigles d’un PSC. Sempre s’ha dit que el partit Socialista de Catalunya PSC no és patrimoni de ningú, però des de avui penso que es del PSOE