CIU-VIA, UM9 i ICV: Un guirigall de govern

Fa quatre mesos que la majoria absoluta formada per CiU-ViA, UM9 i ICV es va instal·lar al govern municipal de Sant Pere de Ribes. I diem que es va “instal·lar” perquè lluny d’exercir el govern, això és el que han fet: simplement instal·lar-s’hi!

Durant tots aquests mesos ens han demostrat, però, cinc coses ben importants: a) que no tenen cap projecte col·lectiu de municipi, b) que lluny de ser un govern homogeni i compartit, són una simple suma d’interessos, en alguns casos més personals que polítics,  c) que no tenen cap rubor a dir i fer el que tant i tant havien criticat, essent l’exemple més devastador els sous que cobren (més de 3.000€ en alguns casos) quan tant s’omplien la boca que amb 1.300€ ja n’hi havia prou, d) que per molts mesos que passin, la culpa de que no facin res de profit pel poble no és el monumental guirigall que tenen entre ells, i menys encara les seves més que sonores i sonades discrepàncies, sinó dels pèrfids socialistes i e) que el capteniment imperatiu, autoritari, irrespectuós i en moltes ocasions mal educat i secularment sectari d’alguns destacats membres del govern és el que s’imposa a l’hora de tractar els ciutadans i les entitats que no pensen i actuen com ells i els grups de l’oposició, especialment el PSC. En definitiva, que si alguna cosa han pogut comprovar els ciutadans és que la majoria absoluta que formen CiU-ViA, UM9 i ICV no és un govern del poble i pel poble, sinó, com era d’esperar (els anys de govern d’UM9  van ser així i tothom els recorda) un govern oligàrquic, és a dir, d’uns pocs i per a uns pocs.

Estem davant d’un govern que potser mana (autoritarisme no igual per a tothom), però que de ben segur no governa; d’un govern que dóna llargues a projectes com la implantació del Parc Esportiu Decathlon o la Casa del Mar, els quals podrien suposar la creació de molts llocs de treball i de noves dinàmiques econòmiques en moments tant i tant complexes com els que vivim; d’un govern que gesticula i vocifera però que fa més aviat poc, com demostra clarament la decisió més aviat estètica de la rebaixa de l’IBI, la decisió de beneficiar a bancs i grans propietaris amb el tema dels solars buits, la nul·la acció respecte la tant “cacarejada” eliminació de les antenes de telefonia mòbil del cas urbà o la més que notable incapacitat per tancar acords amb els treballadors municipals o el pressupost municipal per no parlar dels anuncis i més anuncis, sense massa més, que fan sobre la rehabilitació del Local, el teatre de Roquetes i un llarg etcètera, que formen part del seu imaginari més que de les possibilitats reals.

Aquest guirigall de govern, -encapçalat per Gabaldà (UM9), manat per Garriga (UM9), sotmès als capricis d’Scuderi (ICV) i amb la més que notable inacció de Giralt (CiU-ViA), que ni hi és ni s’espera que aparegui per treballar en temes que són de la seva competència- ha esgotat els seus primers quatre mesos de vida complint al peu de la lletra totes les expectatives d’allò que tothom espera d’un autèntic guirigall format per cinc partits.

Malgrat el menyspreu amb el que ens acostuma a tractar el govern, i molt especialment alguns dels seus destacats membres, els socialistes, per responsabilitat i per coherència, continuarem oferint mà estesa al govern per tirar endavant els temes que nosaltres considerem vitals i prioritaris (pla de xoc de polítiques socials, pla d’habitatges de lloguer social amb el patrimoni de l’empresa Garraf Promocions, pla d’inversions 2014/2015, projecte d’implantació del Parc Esportiu Decathlon i d’altres amb capacitat de generar llocs de treball, pressupost municipal, plans d’ocupació, reclamació del deute a la Generalitat, exigència a la Generalitat dels serveis en educació i salut que ens calen i necessitem, etc, etc.), doncs això és el que ens reclama el poble i que donades les circumstàncies tant dures que imposa la crisi als més febles, esdevé una exigència ètica de primer nivell.