Imposar no és la solució

La reforma de la llei de seguretat ciutadana que impulsa el Partit Popular permetrà sancionar amb multes de fins a 1.000 euros accions tant malauradament típiques en la nostra història recent com les acampades o la ocupació d’oficines bancàries per evitar, per la pressió popular o mediàtica, el desnonament d’una família.

Amb tota seguretat, l’entrada en vigor de les noves multes no provocarà que col•lectius com la PAH defalleixin en la seva lluita contra aquesta problemàtica, un problema que continua enquistat a tot el territori malgrat el que podrien indicar alguns estudis macroeconòmics. En canvi, si es comencen a notar certs tics alarmants per part dels bancs de les nostres comarques.

Algunes entitats bancàries de Vilanova, per exemple, han incorporat ja en els darrers dies a agents de seguretat privada perquè custodiïn els accessos a les sucursals. També recentment s’ha sabut que al Garraf molts bancs s’estan “endurint” a l’hora de negociar amb els col•lectius socials, ja que, conscients que amb el nou redactat de la llei tenen més cobertura legal, s’estimen més “imposar” que intentar fixar a un acord.

Que en algunes accions concretes de la PAH s’hagi pogut vorejar el delicte no treu mèrit en cap cas a la feina diària d’aquest col•lectiu, format per persones humils que en molts casos ja ho han perdut tot, i que tot i això, segueixen lluitant sense el suport del sector públic per ajudar a altres famílies a mantenir el seu habitatge i, per què no dir-ho, la seva dignitat.

Lamentablement a nivell polític espanyol no hi ha massa a demanar. El Partit Popular governa amb majoria i fa i desfà les lleis segons els seus interessos. Li és igual equiparar pomes amb peres: tot és en pro de la seguretat, diuen. Però en el sector bancari de les nostres comarques si que li ha d’exigir que no actuï com el PP.

Perquè al cap i a la fi, el director d’una oficina bancària del Garraf o el Penedès també pot tenir un germà, tiet o cosí que faci anys que no troba feina i no pugui pagar ni la hipoteca, ni un lloguer. I segur que el voldrà ajudar perquè obtingui les millors condicions i no perdi casa seva. I segur que lluitarà per ell, per la seva dignitat. 

Si des del Govern espanyol es volen criminalitzar els moviments socials, que ho facin. Però des del territori, entre les nostres viles, no ho permetem. Les persones humils que formen part de la PAH no deixaran d’actuar per por a ser sancionats, però si que actuaran coaccionats i no podran desplegar la pressió popular i mediàtica com ho feien fins ara.

És hora doncs de demanar sentit comú a totes les parts. Aprofitar-se del nou redactat de la llei de seguretat ciutadana per limitar la força d’un moviment com la PAH i imposar no és la millor eina per arreglar un problema que ens pot afectar a tots. O és que algú pot assegurar que mai es trobarà en aquesta situació en els temps que corren? No hi ha ex treballadors d’oficines bancàries que fa mesos que no troben feina? Segur que si, i també podrien perdre la casa.