Cubelles i Cunit s'independitzen de la Vegueria

Després d’anys batallant per unir les nostres comarques, de discussions entre les seves capitals per la por de perdre entitat i de disputes per si anomenar-la Vegueria o bé Gran Penedès; dos d’aquests municipis es despengen ara de la resta i creen una marca anomenada Penedès Marítim.

Per raons històriques, puc arribar a entendre la necessitat que tenen les dues viles d’unir-se atès que sempre s’han sentit discriminades per les seves corresponents administracions supramunicipals. Geogràficament, Cubelles és l’últim municipi de la demarcació de Barcelona i Cunit és el primer de Tarragona –i viceversa- raó per la qual tots dos se senten com els aneguets lletjos de les dues províncies.

Durant la meva dedicació política a Cubelles, en moltes de les converses que manteníem a l’hora de planificar i conjugar les necessitats dels nostres vilatans, no podíem entendre que dos municipis que estaven a tocar no tinguessin una relació més fluïda ni cap estratègia comuna per solucionar problemàtiques compartides per la poca precisió dels llindars dels dos municipis.

Una de les preocupacions més sonades que tenia Cubelles era, i encara suposo que és, la delimitació del seu terme. Molts ciutadans de la vila encara avui no saben si pertanyen a Cunit o a Cubelles, i viceversa. Alguns d’aquests veïns paguen els impostos a Cunit, però estan dintre del terme de Cubelles. Estic parlant de Costa Cunit.

Per als que estan més a prop del nucli urbà, la problemàtica rau en el Torrent d’en Pedro. Tothom creu que aquesta partició natural és la que separa oficialment els dos municipis. Però no es així. En la part més alta, abans d’arribar a l’autopista, hi ha un sector on el torrent és dins de Cunit. On sembla que està més clar, això sí, és en el tros que va de la C-246 al mar. 

Tractant-se de dos territoris confrontants, es dóna per fet que des de sempre han tingut necessitat de seure i parlar de tota mena de qüestions. Però, a l’hora de la veritat, per a totes dues bandes el fet de no entomar els problemes equivalia a no tenir-ne, de manera que ja els hi anava bé deixar-ho per al que vingués darrere. És evident que la situació havia de canviar, però d’aquí a fer una marca com el Penedès Marítim posant en perill tota la lluita per la Vegueria, almenys personalment, em sembla una gran provocació i un error.

Hi ha el DECRET 208/2013, de 30 de juliol, pel qual es desplega la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

En el seu article 2. Àmbit del Penedès 2.1 diu així: L'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès comprèn les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf.

En la propaganda de la seva web fan menció a diverses coses com aquesta: El Penedès Marítim neix amb una voluntat doble. Projectar una imatge turística d’ambdós municipis, Cunit i Cubelles, però al mateix temps cercar la complementarietat amb la resta del Penedès, oferint el millor dels municipis i de la regió per tal d’oferir una oferta global i de qualitat.

Quant parlen d’oferta turística, de quina oferta estan parlant realment? Dels habitatges de segona residència? Ja que, de places hoteleres a Cubelles, ja m’explicareu on són. Desconec el motiu de fons que ha empès els dos governs a fer aquest pas, però sense cap dubte que aquesta iniciativa no aporta les solucions que els dos municipis necessiten. Per exemples, ens anuncien la unió del costat de mar amb una passera. Per a persones o també per a vehicles? Ja hem vist totes les passeres que s’han fet al cantó de Vilanova pagant Cubelles.

Un altre problema que no resol la marca és qui fa la neteja i manteniment de la zona que s’ha cobert al Torrent d’en Pedro. Avui per avui està ocupada per la natura, que ja està bé, però no vindria malament una mica de cura per part de qui tingui l’obligació de netejar-ho. Ara mateix es dóna el cas que, l’un per l’altre, la casa sense netejar.

Tampoc crec que serveixi de molt el fet de tenir una marca. L’únic que s’ha fet és empetitir un gran projecte com el que fa anys que es va consolidant, la Vegueria del Gran Penedès. El temps ens donarà la raó quan veiem els cartells que es comencen a deteriorar tal com ha passat amb els de la Ruta del Xató i d’altres coses que només duren el que dura una legislatura. La veritat de tot plegat és que hi ha coses que només es fan com a maniobres de distracció, per tapar aquells problemes enquistats des de fa dècades i que ningú vol solucionar per no tenir problemes.