Que quedarà del PSC

No se si en aquest article diré alguna novetat o no, atès que en altres anteriors, i dintre de la desfeta del PSC he comentat algunes vegades la meva opinió de com tindria que actuar aquell partit que un dia vaig defensar davant de ciutadans la necessitat de votar-lo, un partit de centreesquerra que va servir per millorar la política social del meu poble per acabar amb aquell caciquisme imposat que teníem, però que avui per avui el desconec ateses les seves incomprensibles postures i tics que no agraden a molta més gent. 

Ha plogut molt des d’aleshores i el fet important en aquest moment, és que crec que ara tenim que opinar és, d’aquest PSC que ha esdevingut dintre d’aquests últims mesos, però no de les contradiccions ja sabudes de les seves postures polítiques, i de les seves votacions en el Congrés i al Parlament, si no dels trencaments de executives de federacions i de diferents municipis.

Segur que en totes aquestes desavinences hi ha components de tota mena, amb un calat polític però també molt personal de cada una de les histories que fan que aquest partit es vagi esmicolant, amb el perill que pugui esdevenir un partit residual en els propers comicis, siguin generals o municipals, però la que més notarà una davallada serà en les autonòmiques, i això Catalunya no s’ho pot permetre.

Desprès de la meva sortida del PSC sempre he manifestat el meu respecte per haver liderat aquell partit que va ajudar a millorar la política per a tothom del meu municipi, Cubelles, igual que des de un altre formació d’esquerres defensava els pactes entre forces d’esquerres, però sempre trobàvem els xocs dels temes personals i les diferències dels seus caps de llista.

En altres escrits similars també he opinat que, un PSC a la catalana seria millor per aquelles persones que volem sentir-nos representats políticament per un partit de centreesquerra que sigui independent d’un PSOE, almenys a Catalunya, i que els diputats socialistes catalans que representin al nostre país a Madrid ho facin sense embuts i sense complexos. Això ara no es així.

Però personalment el que em temo que passarà és com sempre sol passar en aquests casos, que es discutirà molt, no es definirà res, i el temps avui juga en contra del PSC, i s’ha de tenir en compte una cosa important, es el fet de que, les persones amb una maduresa política descontentes del seu partit, s’aniran posicionant dintre d’altres formacions, cosa que ja està passant. Aquest fet és el que no ha de passar, no s’ha de tenir por de ser creatius, la marca d’un partit avui no és garantia de bon resultats, ens el contrari, i més si aquest està contaminat.

Tampoc s’ha de tenir por a no poder fer majories de govern a Madrid, personalment crec que seria una manera de tenir les mans més lliures que no es tenen ara, i potser així es trobaria amb altres formacions més respecte, fet que ara el company de viatge a Espanya del PSC no te, potser seria la millor opció i formula per poder pactar amb aquells que ens garanteixin i ens respectin les posicions de Catalunya, cosa que el PSOE ha demostrat sobradament que no te cap respecte per les aprovacions del nostre Parlament.

Tornant a les persones descontentes del PSC que ja han desmuntat l’estructura política no tan sols de institucions del nostre territori, sinó que també la seva pròpia, fruit de les seves baixes del partit, aquest  PSC no pot llençar la maduresa dels seus polítics en tanta lleugeresa ja que la experiència ha de anar de la mà juntament amb la renovació política.

Crec fermament que si només hi ha renovació de persones amb joventut, però per altre banda perdem l’experiència, es una mala fórmula, ja que aquesta combinació aniria de dret al fracàs, per la desconfiança que generaria en aquells votants que busquem estar representats en les institucions, almenys a les catalanes.

Per finalitzar m’atreviré a fer uns pronòstics d’uns hipotètics resultats d’unes eleccions plebiscitàries, ja que soc dels que penso que la sortida d’aquesta transició catalana per el dret a decidir només es pot fer des de una dissolució del Parlament i anar a unes eleccions per poder votar el 9-N. El resultat podria ser molt be aquest: 1er ERC. 2n CIU. 3er PPC. 4rt ICV. 5è PSC. 6è CUP. Ciutadans aniran junt amb el PPC.