Una passa més al voltant de la Tèrmica

La vida o el destí a voltes ens depara situacions ben estranyes. Per molts dies que passin i per moltes coses que vulguem canviar, el temps sempre acaba confluint igual que fa l’aigua abans de recuperar allò que se li ha pres.

Quan escric aquestes ratlles, 29 d’abril, enterren la persona que va posar en safata de plata el fet que a Cubelles hi hagi una central tèrmica. L’exalcalde Batet, tal com tothom el coneixia, sempre serà recordat com la persona responsable de la instal·lació d’aquest conflictiu equipament.

Tot plegat, vist amb la perspectiva del temps, ha estat lamentable per als interessos del poble. Això sí, no per a tothom, ja que n’hi van haver que engruixiren els seus comptes bancaris i que encara avui defensen la decisió presa per aquell que ara diuen que confonia la seva dedicació professional -corredor de finques- amb la d’alcalde.

He de dir que no ha estat l’únic. En el llibre que va escriure en Xavier Puig Rovira sobre l’Entesa també es diu el mateix de l’exalcalde Piñol, que sovint confonia la responsabilitat pública amb l’esfera personal. Deu ser per aquella frase que encara avui fan anar molts polítics massa alegrement: “l’estimació per Cubelles”. L’estima que professen alguns pel nostre poble deu anar en funció del que ingressen en el seu compte corrent.

Molts d’aquells que s’oposaren a la Tèrmica, més endavant varen saber treure un rèdit polític de la seva postura. De fet, el temps els féu virar 180º i, l’any 1995, molts dels que ens hem dedicat a l’activitat pública ens els vàrem trobar defensant a capa i espasa la Tèrmica justament des de la mateixa formació política que va néixer en contra de la central. També aquests han enganyat el seu poble.

Tornant a les confluències de la vida, a bona part dels actuals responsables polítics de Cubelles també caldrà recorda’ls-hi que en tot aquest temps no han fet res per demanar l’anul·lació de la qualificació de zona energètica que ostenta l’emplaçament on està implantada actualment.

És per això que la companyia propietària d’aquests terrenys i de la seva explotació no vol perdre aquests drets de cara al futur, atès que l’energia sempre és i serà necessària.

I aquí és on rau el problema de fons i a on recau la responsabilitat dels polítics de Cubelles, la no aprovació d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a on consti l’eliminació d’aquesta zona energètica. Ja sabem que probablement no seria aprovat pels organismes superiors, però si aquesta és la voluntat, almenys s’ha de lluitar per poder-la acomplir. No fer res és tant com deixar fer als altres.

He llegit l’article del Sr. Grau, regidor del govern de Cubelles, a l’Eix Diari, tot i que no sé amb quin dels seus nombrosos barrets l’ha redactat. El text està signat tan sols amb el seu nom i sense afegir la condició de periodista, tal com sol fer en altres escrits, malgrat que el digital XarxaPenedès.cat diu que qui signa l’escrit és el portantveu del govern de Cubelles. Tot plegat sembla un petit detall sense importància, però personalment crec que sí que la té, i molta.

Pel que fa al contingut, tant si el signa d’una manera com d’una altra, crec que utilitza frases que no es corresponen al llenguatge propi ni d’un representant polític ni d’un periodista, ja que no ajuda a calmar els sentiments que encara desperta en molta gent del municipi als quals els hi ha anat força bé. El seu escrit respira un cert ressentiment i un xic de ràbia continguda fruit d’aquells enfrontaments del passat, alhora que dóna a entendre, amb una certa alegria, que mort el dictador, morta la dictadura, i no és així. Encara hi ha molta feina a fer i molta lluita abans de rematar la feina. I no està de més recordar-li que bona part d’aquesta lluita és a les seves mans, atès que alguns d’aquells que vàrem dedicar moltes hores a elevar acords, escrits i instàncies a estaments supramunicipals ja no estem en política per poder tirar del carro.

M’agradaria recordar-li que hi ha pocs documents registrats en el departament de Medi Ambient de la Generalitat demanant el desmantellament de la Tèrmica. Alguns vàrem donar la cara i vàrem signar documents demanant la suspensió de l’atorgament de llicència per a la construcció d’una nova central de cicle combinat a Cubelles, atès que el Pla d’Energia de Catalunya no estava aprovat. Aquest primer document es va entrar a la conselleria el 15 de febrer del 2005 i en el nostre Ajuntament el dia 28, amb el número de registre 2005/1649 i estava signat amb al meu puny i lletra i sense escudar-me darrere de cap partit.

Així mateix, tampoc es bo agafar informes mediambientals i plasmar-los en el seu article. I cregui’m que no és un retret, sinó la constatació que el que la gent espera del seu govern són fets, accions, acords de Ple i, sobretot, implicar les dues comarques més afectades, el que ja li dic ara que no és fàcil.

Personalment, m’atribueixo com un fracàs personal el no haver pogut implicar els grups comarcals en una postura ferma sobre la petició de desmantellament de la Tèrmica. Els seus representants, alguns d'ells parlamentaris, mai varen defensar el mateix que reivindicàvem els polítics de Cubelles, sempre varen trobar excuses per no portar-ho al Parlament.

Estic parlant de PSC i ICV. En canvi, sí que es van apuntar a demanar que, quan s’implantés la central de cicle combinat, reclaméssim contrapartides per a tota la comarca.

Resumint, no podem cridar victòria per una decisió que s’ha pres al cap de deu anys i que no garanteix al poble que en un futur no ens posin una altra central tèrmica per no haver aprovat encara un POUM a on digui molt clar que Cubelles ja no té zona energètica. Mentrestant, fum, fum, fum.