L'ésser humà es molt complex i no ho aguanta tot

Em poso al davant de l’ordinador per posar negre sobre blanc les meves reflexions davant de la mort de la presidenta de la diputació de Lleó, Isabel Carrasco, tot esforçant-me al màxim per tal que no es puguin malentendre les meves paraules.

Primer de tot, dissiparé tot dubte condemnant a priori i sense pal·liatius aquest assassinat. Cap persona mereix la mort pel sol fet de ser persona, ni tampoc cap tipus de maltractament exercit per un altre.

Si aquest fos el primer manament del comportament humà i fos d’obligat compliment per a tothom, ens estalviaríem molts dels mals tràngols i patiments que avui les persones hem de suportar.

Molta gent es troba lluny dels principis humans i ètics més fonamentals i justament fan tot el contrari d’allò que seria convenient.

Malauradament, proliferen els individus que es creuen éssers superiors i que actuen com si estiguessin per sobre dels altres, com si es trobessin per sobre de la pròpia Llei pel simple fet d’exercir alguna mena de poder. Alguns, a més, són autèntics provocadors de disturbis i maltractadors psicològics amb el poder de fer que altres perdin tot control i arribin, fins i tot, a l’assassinat sense que importi res del que després els hi pugui passar si ho fan amb la idea de protegir els seus éssers estimats.

Tots tenim algun conegut i/o familiar –fins i tot nosaltres mateixos- que pateix algun tipus de mobbing que posant al límit la nostra capacitat de resistència. Es diu que el temps ho cura tot, que la distància ajuda a oblidar, però personalment estic convençut que l’ésser humà no ho aguanta tot i que es revela envers les injustícies i les prepotències exercides pels altres.

Dit això, i tornant a la mort a trets d’Isabel Carrasco, la senyora dels dotze càrrecs, tal com era coneguda, estic convençut que mai podrem conèixer la veritat del que va ser realment el detonant que va provocar que una persona agafés una pistola i matés una altra a sang calenta.

Ara tothom especularà i es faran debats a nombrosos programes pensant en obtenir màximes audiències, malgrat que difícilment s’aprofundirà en les causes que han fet que la persona en qüestió perdés els estreps i cometés aquesta barbàrie. Jo no dic que la persona tirotejada s’ho hagués buscat, per descomptat!, però sí que molt probablement va provocar alguna alteració en l’estat d’ànim de la seva executora que la va portar a actuar d’aquesta manera.   

En altres articles he fet referència al comportament poc ètic d’alguns polítics, banquers, i directius d’empreses públiques i privades com a generadors de polèmiques col·lectives, alhora que he alertat que arribaria un moment en què les persones potser no aguantaríem tanta cara dura atès que sempre ens toca pagar la festa als mateixos en forma de retallades i pujades d’impostos. Això també és fer mobbing i maltractament.

Tenim la sort que en el nostre Estat no existeix el lliure marcat d’armes i no es pot comprar una pistola com aquell que va a buscar el pa; si no, aquest assassinat no hagués estat el primer. Hi ha molta gent desesperada que ha escollit llevar-se la seva pròpia vida suïcidant-se.

Aquesta persona ha triat prendre la de l’altre, potser empesa per la impotència que genera detectar que moltes lleis estan fetes per salvar el cul dels que la fan grossa però en canvi són més aviat escasses quan busques que et protegeixen d’aquells que t’han arruïnat la vida en connivència dels que, en principi, t’han de protegir.

Qui sap què se li passa a un pel cap quan decideix agafar una arma i endur-se per davant algú altre actuant d’una manera reprovable ateses les lleis dels humans. Però tots sabem que hi ha fets i moments a la vida que no entenen de lleis. D’igual manera veiem cada dia comportaments inexplicables d’uns perjudicant d’altres tan sols per diners i/o per revenja. Esperem que aquest cas sigui l’únic. El meu condol a la família.