Llibertat d'expressió, delicte i altres límits del sentit comú

L'etern debat sobre les xarxes socials i la llibertat d'expressió tornar a ser d'actualitat arran de l'assassinat de la presidenta del PP de Lleó i les detencions d'alguns usuaris per enaltiment de la violència i amenaces de mort. L'assassinat d'Isabel Carrasco -que per les investigacions policials no té res de crim polític- i els comentaris que ha generat a les xarxes ha fet que el govern vulgui regular/legislar les xarxes socials.

L'anunci ha aixecat una gran polseguera entre els usuaris, que consideren que la regulació pot convertir-se en una censura, també política. Però el cert és que les xarxes socials ja estan regulades per la Llei, com qualsevol altra activitat, com la resta d'accions diàries que cada individu emprèn, i no es fa necessari una llei específica perquè Twitter, Facebook i la resta de plataformes només són grans autopistes de la comunicació entre persones. I les persones fan comentaris afortunats, desafortunats, immorals, ofensius, de mal gust i fins i tot constitutius de delicte.

On acaba la llibertat d'expressió i comença el delicte? Doncs ho marca la llei. Una altra qüestió són els límits del bon gust i del sentit comú, però aquests, encara que sembli mentida, són personals i intransferibles. En nom de la llibertat d'expressió no es pot justificat tot, però el "políticament incorrecte" tampoc ho pot censurar tot. Però és cert que l'empar en l'anonimat de molts usuaris ajuda als defensors de la regulació extrema a reforçar els seus arguments. I en realitat l'anonimat a la xarxa és molt relatiu, per no dir pràcticament inexistent. És un error continuar pensant que hi ha usuaris anònims a la xarxa quan les nostres accions són registrades i auditades per les operadores de telecomunicacions. Només cal que que la justícia actuï per descobrir qui ha incomplert la llei i la mostra són les darreres detencions d'internautes per dlictes d'amenaces.

Queda clar que una cosa és un comentari ofensiu, desafortunat, insultant, i una altra cosa és un comentari constitutiu de delicte, que és denunciable i que és desitjable que sigui investigat i castigat. I de mateixa manera està clar que, igual que als mitjans de comunicació, una crítica a les xarxes socials no és sempre una difamació, una injúria o un atemptat contra l'honor d'algú. És, en la majoria dels casos, opinió, informació i, en definitiva, l'exercici de la llibertat d'expressió. La única diferència és que als mitjans de comunicació, i a les empreses editores, sí que se'ls exigeix una responsabilitat per les opinions publicades a les seves planes, una responsabilitat que no se'ls demana a aquestes plataformes.