La saga Pujol i els quaranta lladres

Fa pocs dies feia un comiat de vacances d’estiu i comentava que el tornar ens trobaríem en més preocupacions per decisions politiques, però caram, la que acaba d’explotar-nos al bell mig dels morros crec que ens ha deixat tots atònics, dirigents, militants, simpatitza’ns, ciutadans etc. vulguis que no, el respecte a una persona com Jordi Pujol i Soley, que ha estat tants anys els nostre president, ens fot molt que ara per salvar al cul als seus fills ens tinguem que assabentar que ens ha estafat a tots els catalans. Tot i que ara surten persones que diguin, que ja es veia a venir.

L’única persona que va dir alguna cosa amb tota claredat va ser al ex President Maragall quan va fe referència en un Ple al Parlament, va dir textualment, vostès tenen un problema, i quest problema es diu 3%. Referint-se a CIU. Aquesta frase vista ara en el temps, crec que el Sr. Maragall sàvia el que es deia i per això, ara un jutge demanarà l’acte d’aquell Ple, i mirarà d’esbrinar que volia dir el Sr. Maragall.

Crec que per tothom es fàcil interpreta el que va dir el Sr. Maragall, la pregunta que jo en faig i crec que tothom s’ha l’ha de fer és, si el Sr. Maragall sàvia que CIU estava cobra’n comissions per adjudicacions d’obra pública perquè no ho va denunciar? Per allò que tots sabem el que hi ha entre els grups majoritaris, pactes de silenci? Oma doncs crec que es fàcil que amb aquestes actituds politiques mirant capa un altre banda,  existeixin Millets, directors de caixes, directors del que sigui, administradors de institucions, de les que sigui etc.. a cada cantonada, si tenim a Pujols des de fa una pila d’anys fen allò que feien les màfies.

Qui queda que no hagi fotut ma a la caixa? Qui no s’ha muntat el seu “xiringuito”? Qui son els que no s’han fet el pla de pensions milionària acosta dels ciutadans del carrer? Qui...qui..qui... gairebé ni ha per donar l’esquena a tot i ha tothom, i fotrà el camp de Catalunya, i que els bombin i vagin a roba..... no se a on ja que no queda res per saqueja. Antigament quan algú t’estafava es deia, bes a roba al banc, però ara només tenim que deute creada per els politics i els banquers especuladors.

Estic molt emprenyat. No saps en qui tens que demanar responsabilitats, com a ciutadà. Tampoc saps de qui et pots refiar, ja que les estructures politiques, financeres, del ben estar, etc totes han caigut, i altres van en retrocés. En tot i això bull contestar a una pregunta que el Jordi Pujol i Soley feia a la seva entrevistadora, l’i va preguntar, això de la UDEF, que carai és això. Jo l’i desglosso. Les sigles UDEF vol dir. Unitat de Delinqüència, Econòmica, i Fiscal, que l’exerceix la Policia Nacional.

Hi ha un fet que no tenim que passar per alt, i es el que perquè hi hagin corruptes hi ha d’haver corruptors, el que no podria dir en aquest cas, és que es primer si l’ou o la gallina. Jo penso que les dues parts tenen la culpa de tot, l’únic que si tinc clar és qui acaba paga’n tots aquests despropòsits. Però els empresaris que proposen inflà i carrega al pressupost un 3 % per l’obre a executar no tenen cap culpa? No tenen que respondre davant de la justícia. Pot ser Abertis, pot ser Ferrovila, pot ser el grup COPISA, pot ser FOCIO i un llarg etc... Ja se que la majoria d’empreses d’aquest calibre no tenen un amo, si no que tenen el seu administrador doncs que sigui aquest el que carregui amb les culpes.   

Això és un terrabastall que just acaba de començar, espero que tots siguem capaços de poder passar pagina i no oblidar que Catalunya és de tota la gent, al fet que una persona sola ens faci perdre la il•lusió no seria ni just ni raonable davant de la força que tenim que és la voluntat de tenir un futur millor que el que tenim ara. No ens podem acoquinar ara que és quan més ens necessitem davant de dos esdeveniments tant importants com son l’Onze de setembre, i el nou de novembre. Tenim que demostra davant del Mon i principalment d’Europa. I com  no d’Espanya que els catalans no ens fem enrere per el que hagi pogut fer un ja ex Pujol. Que la nostre força ens ha portat fins a qui, passant per fets mes horrorosos que el cobrament de comissions, i encara estem lluita’n.

Però no voldria ser pessimista, tot i el que esta passant en tots els partits politics és molt gros i desmotiva a moltísim gent, però tal com deia de voler ser positiu estic veient que ara hi ha molts casos de corrupció que estan surtin, que el menys el de la família Pujol ara al sabem, i segur que encara ni han que no se saben. El que si demanaria és justícia, la qual també esta qüestionada per la societat. Molts lladres, pocs a la presó, i els diners en paradisos fiscals. quan tindrem una reforma d’això?.