Parlem d'eleccions?

En aquest nou curs polític -i últim d’aquesta legislatura-, fent una ullada de l’actual panorama de partits, moviments civils i allò que pot esdevenir en un futur proper, sembla que cap dels grups polítics actualment establers obtindrà el suport de la majoria dels catalans per poder governar per si mateixos en cap dels municipis majors de vint mil habitants. Tot i que en aquelles viles més petites i més al nord de Catalunya podria passar que guanyés ERC.  

D’altra banda, un possible avançament a les eleccions catalanes al Parlament, amb caràcter plebiscitari o no, mereix una atenció especial que dependrà molt de com es desenvolupen els esdeveniments de la consulta del 9-N i de la manera com el govern estatal porti aquest afer. Podria passar que les esquerres més radicals unissin esforços per fer un govern molt més fort per a Catalunya.  

Tot i que en principi semblava que la marea de Podemos sorgida a les eleccions europees ho havia d’inundar tot, ara per ara no se sap si tan sols serà present en algunes de les capitals del nostre Regne.

Una altra força emergent nascuda també de la pròpia societat civil és la que encapçala Ada Colau, inicialment present només a Barcelona. Sembla que aquesta plaça és molt preuada per molts grups politics i per la societat civil organitzada. I jo em pregunto, per què un moviment social, sigui quin sigui, no pensa en tenir presència a les quatre capitals catalanes i se centra únicament en una? És que només hi ha desnonaments a Barcelona?

Tot plegat, són només unes mínimes pinzellades d’allò que penso que pot passar en general en el meu petit país. Però el que no puc, ni vull passar per alt, és el que preveig que pot succeir en el meu municipi de Cubelles.

Molts de vosaltres ja sabreu que encara manquen alguns noms de persones que encapçalaran els grups polítics que actualment tenim al nostre municipi. A la majoria encara no ha transcendit cap candidat, alguns perquè estan en trifulgues internes lògiques de partits i de persones que volen el seu protagonisme, i d’altres perquè tenen por que la persona que sigui elegida i/o imposada sigui criticada pels seus propis militants. Això sí, des de l’anonimat.

Això pel que fa a aquells grups que ja estan establerts. Però, i aquells que encara no estan presents en el nostre municipi. Penso que aquí és on rau el quid de la qüestió i els dubtes s’aniran desvetllant en aquests mesos que encara tenim per endavant.

No obstant, crec que alguns grups de nova creació poden estar presents al nostre municipi. Alguns pensem que la CUP podria posar la primera llavor en aquestes eleccions municipals que, de ben segur, vindran marcades per un indubtable caire independentista.

Una altra novetat podria ser la coalició que segurament configuraran Nova Esquerra Catalana amb Avancem, i que podria ser que fos present al nostre municipi. Tampoc es pot descartar una nova unió entre dos grups ja existents a Cubelles, com ERC i UC-Reagrupament. No seria una mala opció tant per a Cubelles com per als integrants de les dues formacions, ja que seria una coalició molt més que natural sabent d’on neix UC i, sobretot, Regrupament, una escissió de la mateixa ERC. El més fotut de negociar d’aquesta unió seria, sens dubte, el lideratge de la coalició. Atès que parlem de Cubelles, es fa complicat de desvetllar, ja que existeixen diversos factors a tenir en compte.

Per exemple, UC va aconseguir quatre regidors a les passades eleccions municipals i ERC es va quedar sense representació. En aquest sentit, té tota la legitimitat UC per a liderar aquesta coalició. Això no obstant, també és cert que ERC té la força del partit arreu de Catalunya que li manca a UC, a banda que, sota el meu punt de vista, UC té poc recorregut polític. En canvi, si parlem d’ERC, tot i no tenir representació municipal, en aquest moment polític que viu Catalunya disposa de molta més força i transcendència que no pas aquest soci virtual.

Per finalitzar, i per esvair suspicàcies, diré que aquesta reflexió és només un pensament escrit per aquest que ho signa. No està fet amb ànim de crear conflicte entre dos grups polítics, sinó que sóc partidari que hi hagi coalicions entre aquelles formacions que tinguin un mateix criteri i compromís polític per a Cubelles i, de retruc, per a Catalunya.

Es tracta, doncs, d’evitar pràctiques ideològicament fraudulentes ja executades per altres grups polítics les quals exerceixen la desobediència de partit, quan els convé, llençant per la borda tots els seus principis per pactar amb un PP que ens nega la democràcia pel sol fet de ser catalans. Això és enganyar aquells que votem. I no assenyalo ningú.