Centrem-nos en Cubelles: Ferides històriques

Avui en dia, una setmana en política pot generar unes causes/efectes per a les quals anys enrere havíem d’esperar almenys una legislatura. Això, en segons quins temes, pot ser beneficiós per als ciutadans/es, com el desvetllament de casos de corrupció. Una altra cosa són les sentències, amb una voluntat clara dels implicats d’eternitzar-les amb l’objectiu d’intentar que els delictes prescriguin i que el presumpte delinqüent en surti jurídicament beneficiat.  

Ara, si les turbulències les traslladem a Cubelles, algunes persones que hi vivim hem arribat a tal punt d’incredulitat que, fins i tot, ens pot semblar normal la seva pètria inestabilitat política. I no tan sols aquesta legislatura, que gràcies a Déu ja s’acaba, sinó que ja ve de l’època de finals del segle passat, en què varen néixer veus discrepants amb la política especulativa del moment, que se sumaven al menyspreu envers les associacions i persones que no eren afins al partit independent que aleshores governava amb majoria absoluta el nostre municipi.

És evident que han hagut de passar anys per poder construir una alternança de partits de govern al municipi. I s’ha aconseguit, això sí, pagant un preu molt alt i invertint molt d’esforç. Per arribar fins aquí, hem hagut de suportar pressions personals i familiars, amb amenaces des d’un poder cada cop més conscient de la seva feblesa i de la seva pèrdua de control del municipi. Tot plegat, exemple dels temors poc dissimulats que es poguessin descobrir les presumptes irregularitats que s’havien cuinat dintre i fora del poder local. Per cert, encara avui existents.

Però, com s’explica que, vint anys després, estiguem patint una inestabilitat política molt més accentuada que no pas abans? Segur que cada un de nosaltres ho veu de diferent manera i, òbviament, ho viu també de manera molt particular, com sempre passa quan hi ha més d’un front obert.

Però no ens enganyem, és aquí on rau el fons del problema, en les disputes, discrepàncies, denúncies interposades entre si, odis actuals, rancors antics acumulats... Es tracta d’un cúmul de reaccions i sentiments gens saludables per a un futur col·lectiu, que també s’hereten en política i que s’intenten traspassar a la resta de components de les llistes electorals, fins al punt d’aparèixer en forma de retret als Plens. Quan finalitzaran aquestes pràctiques?

Així doncs, no ens ha d’estranyar que haguem de fer aquell exercici tan antic, però sempre vigent a Cubelles, de recórrer a la història. Per saber on som, hem de saber d’on venim i què ens ha portat fins aquí. Dit d’una altra manera, reflexionar del per què Cubelles es veu sotmesa en una disputa eterna i constant.

Crec que hi ha un component ocult i manipulador de persones que pensàvem que havien deixat la política però que no és així i que, des de l’ombra, mouen els fils intentant dirigir càrrecs electes perquè defensin els seus interessos personals. Sembla ser que aquesta manera d’actuar és la que els pot mantenir actius en política. Si és així, jo no la vull.

No entraré en detalls d’aquells temes que segueixen generant controvèrsia des de fa anys a Cubelles, però sense haver de recórrer a la documentació escrita i no publicada en llibres d’història, posaré uns exemples que, per a mi, crec que són les arrels dels conflictes que encara avui arrossega el municipi.

No cal dir que el tema de la Tèrmica continua generant debats, més o menys crispats, sobretot entre els fills i/o néts tant de partidaris com de detractors. Malauradament encara no s’ha acabat. En temes menys comarcals, i d’àmbit més del nostre poble, són moltes les discrepàncies que hi ha sobre els interessos urbanístics que en anys de majoria al govern de Cubelles s’han fet amb total impunitat. Continuen les disputes.

Actualment, estem patint les conseqüències de planificacions fetes més per especular que no pas per donar serveis als ciutadans. Per exemple, voreres inacabades, clavegueram insuficient, passos inundables, passejos fets dintre del terme marítim, construccions en zones que han patit una modificació puntual del POUM per poder portar-ho a terme, urbanitzacions inacabades, ponts que hem hagut d’assumir tots els veïns... I, així, un llarg etcètera.

També, fent una passada pels temes econòmics o de recaptació municipal, tenim el cas d’una empresa privada que durant molts anys a Cubelles, segons confessaven els seus responsables, només cobrava els rebuts que des del departament d’Hisenda se li ordenaven. Cal dir que, en un moment determinat, aquesta empresa presentava certes incompatibilitats per fer la recaptació dels impostos, avui encara no resoltes.

Com podríem solucionar totes aquests desavinences? Si les persones que en un futur surtin elegides a les urnes no canvien les seves prioritats, mai no serem capaços de aconseguir-ho. Però, demanar a les persones que esborrin de la seva memòria tota la merda que entre ells s’han tirat a sobre és gairebé impossible. I, si no, fem-ne una reflexió. Quines persones dels grups que avui tenen representació política al consistori s’han salvat de les acusacions que es fan entre si? Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.