El què, qui, com d'Artur Mas

No se de vosaltres, però personalment he de confessar que la conferencia de Mas el passat 25 de novembre al Forum de Barcelona em va sorprendre molt, i molt gratament.

Ja era hora, que per primer cop algun dirigent polític i amés al màxim responsable de govern a Catalunya, digui tan clar el què, el qui, i el com hem de saltar el mur infranquejable del dret a poder exercí el nostre futur a Catalunya, que ha de finalitzar en una votació reconeguda dintre de la Comunitat Europea.

Com a ciutadà de Catalunya es d’agrair que desprès de molts mesos que portem de argots polítics, de paraules buides de contingut, de amenaces per part d’altres, el nostre President de la Generalitat de Catalunya ens posi en un camí per poder camina per només mira’n endavant, sense tenir que mirar enrere.

Ja fa temps que vaig comentar que cada un de nosaltres teníem a les nostres mans la responsabilitat de que aquest procés segueixi el camí iniciat, i crec que  l’estem fent, fins ara tan sols hi hem posant molta fe amb els nostres governants, ja que no teníem tan clar ni el que ni el com tenim que caminar. Ara només en manca amb qui.

No se com podríem qualificar l’actitud del nostre president, però la veritat es que vista la seva fermesa i convicció en aquest procés es d'agrair que ell com a persona primer i desprès com a President, posi la cara per tots nosaltres. Alguns sabem el que vol dir posar la cara en política, el Sr. Mas te una querella, i altres a Cubelles estàvem en busca i captura per una denúncia del nostre Alcalde. Només son similituds.

No es fàcil lluitar en contra de l'establert i no sempre son lleis, sinó que son decisions que pren aquell qui te el poder de governar, i a cap mandatari li agrada que altres que considera que estan per sota seu, mirin de guanyar-li terreny en mobilitzacions i protestes. A Cubelles també varen tenir que cantar l’estaca de Lluís Llach a la plaça del nostre Ajuntament.

Tonant el full de ruta del Sr. Mas, i la seva posta en escena de com ell vol culminar aquest procés, en fa una mica de por que el Sr. Jonqueres digui que vol millorar la proposta de Mas. Suposo que es, com a bon polític, no acceptar la primera proposta d'un dirigent d’un altre partit, seria motiu de feblesa davant de la seva clientela. Ara la pregunta és, qui és mes independent dels dos? O direu que no a quedat descol·locat el Sr. Oriol!. Avia’m si ara mirant de competir qui és més independentista dels dos. Es discutiran per tancar la llista?

Però la meva por no es perquè si, si no que tinc raons per pensar que aquesta millora que ERC proposa, pot ser un principi per no arribar a acords. Ja se que les comparacions son odioses però no puc evitar-ho. Tornem a Cubelles. Desprès de temps que les esquerres estesi’m a l'oposició, i cansats de demanar una auditoria interna del nostre Ajuntament, en un moment determinat de la legislatura el govern va quedar en minoria, va ser el moment de tancar un acord per presentar una moció conjunta.

Un cop al Ple ICV es desmarcà de l'acord i proposà un punt per millorar la proposta d'auditoria, atés que el punt no es va admetre per aquells que haviem tancat l’acord, la moció no es va aprovar. “Moraleja” a hores d’ara encara és el moment que s’ha de fer l’auditoria interna del Ajuntament de Cubelles, tal i com es volia fer en aquella proposta, al que s’ha fet més tard és un altre cosa, no és una auditoria. Per tan crec que ERC trobarà la manera de marejar la perdiu per tornar a guanyar els punts que ha perdut en les enquestes, que li ha pres el Sr. Mas.

Ara caldrà esperar la conferencia que ha de fer el Sr. Oriol Jonqueres que sense voler, o potser volen, però amb astúcia del President, li ha marcat part del seu discurs independentista, però que sense cap dubte ha de ser molt més clar i contundent, o potser per cada bé he de dir, igual de clar i contundent que el que va fer el Sr. Mas, si més no ens ha de dir si vol acceptar una llista feta per la societat civil, atés que no accepta una llista política conjunta. Espero que els que ens digui sigui tan planer que ho puguem entendre tots/es.

Per finalitzar aquest pensament escrit ho vull fer amb una mica d'ironia: proposo que en les pròximes eleccions siguin de caire plebiscitàries i que es facin dos blocs, un amb aquells partits que han apostat per el dret a decidir, CIU+ICV+EUiA+CUP. Un altre amb aquells que estan per el no, PPC+C’S, el que no se és on he de posar el PSC? Bé! Suposo que tindria que estar a la tercera via, per tant, a la via morta.