Símils amb propòsits culinaris

Ja hem començat a caminar per aquest any 2015 amb un peu més aviat insegur pel que fa a la independència de Catalunya. Ara, en aquest moment, a totes les cuines dels partits sense excepció s’està pensant en quin plat elaborar per oferir i entusiasmar la gent del nostre país per tal que apostin pel millor equip cuiner.

Crec que, per molt que aquests equips s’esforcin en la guarnició, els hi serà difícil entusiasmar els seus propis clients, encara que segur que hi esmerçaran molts esforços. A les cuines catalanes hi destacaran els ingredients de proximitat, el que segur que no hi mancarà és l’independent, en major o menor textura.

Altres s’esforçaran a preparar un plat amb regust del passat, amb un aroma un tant florit, mirant de ser conservadors i no perdre aquell plat centralitzat que, per a aquests, és el millor i que tants bons resultats els ha donat a tots els espanyols. Bé!, diguem que hi ha gustos per tots.

Però, vet aquí, que els que han d’elaborar primer les cartes per servir més aviat el plat a taula són els municipis de Catalunya. Això, si el gran xef català no proposa avançar les eleccions plebiscitàries. És per això que són les petites -i no tant petites- cuines dels pobles i ciutats de Catalunya les que han de recórrer a l’enginy per poder servir el millor per als seus comensals. Difícil ho tenen per la seva gran dificultat per aconseguir els recursos bàsics per fer front a les necessitats a les que bona part dels seus comensals han de fer front.

El temps que tenen els municipis per a l’elaboració d’una carta renovada però sense poder deixar encara la que tenen actualment al menú, és de quatre mesos mal comptats. Personalment, crec que és temps suficient si els equips de les cuines han sabut prendre nota al llarg d’aquest ja emblemàtic i històric 2014.

Tothom sap, i crec que és conscient, que per a l’elaboració de la nova carta no hi ha suficients recursos per incloure tot allò que el poble demanda. Però, caram, crec que alguna cosa no va bé quant, després de tantes retallades, encara hi ha més deute públic. Penso que molts xefs de les principals cuines espanyoles i catalanes no s’han aplicat les retallades i fan servir els recursos per allò que més els convé. Castigar el poble per haver viscut per sobre de les seves possibilitats, quina barra!

Espero que aquells nous dirigents dels equips d’aquests cuines, responsables d’elaborar nous plats per als pròxims quatre anys, siguin imaginatius però, a la vegada, realistes; que utilitzin ingredients autèntics i no ficticis perquè tots aquells que podem llegir les noves propostes les entenguem. Espero que no facin servir massa l’alta cuina, sofisticada, aquella que els que no la necessitem també puguem trobar gustos, textures i poques floritures, només les bàsiques, per no ser massa convencionals.

Uns dels propòsits que vaig fer-me en aquest nou any va ser el de mirar d’incloure en cada un dels escrits unes propostes dirigides als ciutadans. Està clar que segurament moltes aniran molt dirigides al meu municipi, Cubelles, i espero que siguin ben acollides per aquells que creguin que les poden incloure dins l’elaboració de la seva carta.

Sóc conscient que no seran recollides literalment, però ja fa molt de temps que he descobert que hi ha moltes maneres de fer política i que la millor és no tenir cap lligam amb cap formació. Aquesta opció fa que puguis dir i plasmar les coses tal com les penses, sense haver de buscar l’expressió adequada i en consonància amb aquella estructura amb què estàs vinculat.

Tots sabem que no tot allò que reflecteixen les cartes que es fabriquen és bo per a tothom ni tot és dolent. Sempre hi ha una cosa o altra dintre que és bona per a algun ciutadà/na. Per això crec que la millor via és fer propostes públiques i que cada un dels equips agafi la part que més els convingui en funció de la seva ideologia, però evidentment sabent don vénen i deduint, per tant, a quina part de la població anirà millor.

Molt bon any i que aquest 2015 porti a tothom allò que desitgem per a nosaltres mateixos.

Salut.