El palauet de Cubelles: Can Travé

No cal dir que les notícies en positiu fan que el dia sigui un xic millor. I quan es tracta del teu municipi, encara és més agradable. Tot plegat sembla com si el cafè amb llet i l’entrepà que fas cada matí amb el diari al davant tingui un millor regustet i l’assaboreixis de més bona gana. Estic parlant de tot el que envolta el ja nostre palauet de Can Travé, que divendres passat treia com a notícia el Diari de Vilanova.

Aquella remesa de polítics de diferents partits que vàrem emergir l’any 1995 ja estàvem convençuts que l’edifici de Can Travé havia de formar part del patrimoni de Cubelles. Això no obstant, sabíem que era un tema delicat i que així s’havia de tractar.

Han hagut de passar moltes coses perquè avui puguem parlar ja d’una propietat municipal. Per cert, que hauria de formar part del Pla del Patrimoni Històric i Cultural el més urgent possible i blindar-lo així de rares especulacions. Sé del que parlo.

Deia que han hagut de passar gairebé vint anys per finalitzar aquest procés i que a ningú se li escapa tampoc les dificultats econòmiques per les que podria passar la propietat. Presumptament, aquesta va ser la causa que va originar la venta de la seva importantíssima col·lecció mitològica. Tot plegat ha fet que aquella vella proposta rebutjada més de una vegada ara s’hagi pogut completar a iniciativa de la propietat, que ha hagut de desprendre’s d’un edifici tan emblemàtic i important, almenys per al Garraf.

Pel que he detectat dins de la notícia, hi ha moltes idees però, sobretot, ganes que aquest espai esdevingui un punt de referència a Catalunya. En aquest sentit, crec que la responsable de Cultura va per bon camí en crear una comissió d’experts de diferents sensibilitats per recopilar un conjunt de propostes per a cada espai de la finca.

Hi ha moltes persones de Cubelles que no hem vist Can Travé per dintre, però a ningú se li escapa que estem parlant d’un lloc amb moltes possibilitats per fer volar la imaginació sense tenir en compte el cost: el manteniment, els jardins, la dificultat del seu accés per la C-31 Avinguda Catalunya, pel carrer Sant Antoni, la manca de zona de trànsit rodat, etc.

Personalment, he de dir que no és la primera vegada que escric sobre Can Travé i espero que no sigui l’última, com també desitjo que sempre pugui ser en positiu i no m’hagi de referir pas a un cas més manca de participació ciutadana, la qual demano des d’aquí a la responsable de Cultura. Que aquesta no es limiti tan sols a la comissió creada i sigui realment un exemple d’aquella participació tan aclamada i sempre tan poc exercida pels polítics.

Per anar finalitzant, diré que aquesta participació ciutadana no ha d’acabar en una mera i gens profitosa audiència pública, sinó que ha de ser real i oberta de bat a bat a aquelles persones que tinguin interès en participar-hi, atès que l’espai dóna per molt de si. Hi ha fórmules que permeten recollir idees dels ciutadans/es. No ens emparem, doncs, en un reglament de participació que finalitza amb una audiència i ja està, ja hem complert. No és això el que la gent espera dels seus representants polítics, la gent no vol anar a escoltar decisions ja consumades i pactades. Guanyeu-vos la confiança del poble. Feu que el poble digui la seva, la gent ho agrairà.