La recentralització que ens ve

Mires a la dreta, i veus un Wert que retorna, una altra vegada, uffff, a l'atac contra la immersió lingüística i la diferència en aquesta “España de naciones” que no s'han cregut mai però tampoc mai havien gosat atacar amb tanta vehemència. No és l'idioma, no, ni tan sols els processos electorals. Han d'homogeneïtzar per sentir-se satisfets i espanyolitzar tot l'imperi, si no, no aconsegueixen sentir-se segurs. Entenen perfectament que el nostre model escolar és integrador i cohesionador, però si no és igual a la resta, no els hi val; així doncs, millor espanyolitzar. I l'important és deixar-ho clar també al Parlament, amb una Sra. Camacho atacant la “imposició” del català en un discurs en castellà i obviant l'entorn castellanitzat del país, o hem de tornar a parlar del nombre de pel·lícules als cinemes, canals de televisió, emissores de ràdio, etc etc etc en castellà i en català? Sí, Sra. Camacho, sí, aquí els canals públics ens abdueixen, allà no, però resulta que aquí els escoltem tots, i allà només una de les parts. Mira que són bonics els idiomes, i rics i útils per entendre les diferents interpretacions del món, però noi, hi ha qui no ho entendrà mai i no poden resistir el seu ús com a eina de desmembració social massiva. És tan fàcil... oi?

I mantenint un mínim d'expectatives, mires a l'esquerra. I et diuen que ara tenen una nova esquerra, una nova manera de fer, un nou estil que es posiciona contra la cooficialitat del català a l'Aragó, que ha oblidat el dret a decidir d'un mes a l'altre i de procés electoral a procés electoral, i que basa la seva reactivació econòmica en la homogeneïtzació (he dit homogeneïtzació? Això no ho havia dit abans?), en retornar el poder de decisió a l'Estat en contra de l'autonomia de, valgui la redundància, que en aquest cas hauria de tenir un sentit, les Autonomies. No és l'economia, no, ni tan sols els processos electorals. És la calculadora dels pressupostos d'un Estat que necessita ingressos per poder pagar despeses, i això no accepta diferències. Eps! O sí... què en diuen del Concert Basc? Res, res de res. Ah, coi... no havíem de ser tots iguals? Interessant.

I entre tot plegat, sempre ens quedarà l'antiga esquerra, aquella que se suposa més centrada i que en català diríem que està entre l'espasa i la paret. L'espasa que li va punxant la panxa des de la dreta i la paret que li marca el topall on pot arribar per l'esquerra. Així doncs, el que pensin importa ben poc, altres els limiten el discurs i això es nota, m'atreviria a dir que encara més a Catalunya, on fa temps han perdut el nord i van ballant al so que els toquen. I anar baixant...

Així doncs, no desviem el tema global ni enganyem amb lemes de “construïm” alternatives. España no s'agrada tal com és i està en procés de disseny de canvis. I té tot el dret a fer-ho, però que no ens contamini el debat. La dicotomia independència - no independència no és vàlida en el moment actual (si és que ho ha sigut mai). I no ho dic per atacar els federalistes, al contrari, se'ls ha de reconèixer una força de fe admirable; sinó per deixar clar que el debat real és independència – centralització, ja sigui amb vella o nova política, amb discurs regressiu o paraules dolces. És important conèixer les alternatives per poder posicionar-se i, creieu-me, ara per ara aquestes dues són les úniques, no ens enganyem amb quedar com estem que això, a dia d'avui, ja no ho vol ningú. Així doncs, en les nostres mans (o potser millor dit, en els nostres vots) està l'elecció. I tu? Què tries?

Núria Casanovas (ERC-Cubelles)