DNI comarcal

El Baix Penedès també ha inclòs en la seva rutina algunes proves olímpiques que han de realitzar els seus veïns o les persones que en un moment o altre s’han deixat caure per la comarca. Primer de tot hem de resoldre en quin àmbit ens hem d’incloure. Podem escollir entre la Vegueria Penedesenca o optar a formar par del Camp de Tarragona. Dos grans epicentres que ens volen absorbir dins les seves xarxes. Aquest és un problema d’identitat que hauria de ser el primer a resoldre. Llavors tenim termes com Costa Daurada, Penedès Marítim que segons la solució a l’enigma hauríem d’aplicar sobre el terreny.

Un cop esbrinat de quina casa som ens toca identificar els motors de la nostra economia. Podem apuntar turisme. Si és a l’hivern que estan ben buits els barris marítims. Si ho fem a la primera quinzena d’agost si que podem trobar la solució als nostres ulls, però hi ha molts mesos que la resposta queda a l’aire. Pel que fa a indústria i serveis tenim el més justet per anar fent, però ens falta un motor fort que tiri endavant. Els més agosarats acudeixen a una persona que tira les cartes i al sortir de la consulta s’omplen la boca de Logis Penedès i miracles bisbalencs. Això ja pertany a una altra categoria molt lluny del nostre dia a dia.

El tercer repte és cercar la mesura més ràpida i econòmica per accedir a aquestes dues urbs en transport públic. El repte és realment complicat, però hem de tenir en compte que no s’hi val pujar al tren sense comprar bitllet o utilitzar una targeta de 10 viatges d’una zona perquè puguis sortir de l’estació de tren.

Ara toca buscar personatges famosos vinculats a la comarca. El primer que trobem és el Pau Casals i tot seguit Josep Cañas, Carles Barral, Àngel Guimerà, Benvingut Socias i General Romagosa entre d’altres que formen la cara humana del Baix Penedès.

Un cop d’ull a l’organització comarcal ens deixa veure que tenim parcs bombers al Vendrell i a Sant Jaume dels Domenys. La deixalleria a Bellvei i molt prop d’aquí un punt on es pot realitzar la ITV. Evidentment el Vendrell també acull l’hospital comarcal amb un pàrquing que ja és petit del primer dia que el van inaugurar i no ha crescut gairebé gens tot i les mocions del ple municipal del Vendrell. Un punt que té un accés per a vianants no gaire senzill i en molts casos s’ha d’utilitzar el transport  públic. Gairebé cada municipi de la comarca té el seu polígon industrial tot i que la gran majoria presenten una activitat baixa en relació amb les seves dimensions. Treballar tots els municipis en un mateix sentit és una cosa que ens costa molt. A part aquests nous contenidors sensibles al vent que tenim esgarriats per la comarca poca cosa més hem aconseguit a nivell comarcal.

Ara hem de buscar espais en comú de la comarca. El Vendrell exerceix oficialment de capital comarcal, però no s’ho acaba de creure. Llavors veiem infrastructures com la Lira amb 400 i pocs espais, l’Auditori de l’Escola de Música i el Pau Casals sobre la mateixa xifra. Per a les concentracions multitudinàries tenim que fer doble sessió a la Lira o buscar un pavelló, però sort en tenim l’aire lliure on es pot fer sense cap mena de problema.

Una comarca curiosa que acollim molta gent que prové del cinturó urbà de Barcelona que no han vingut aquí ni pel xató ni per conèixer la vila de Pau Casals sinó perquè la vida aquí era molt més econòmica que no pas a Vilafranca i Vilanova. A més hi ha unes bones combinacions que permeten pujar i baixar encara que t’hagis d’esperar una hora al Vendrell si has perdut el tren per cinc minuts tard.

El nostre esport és arribar a cap de mes per alguna cosa estem a les primeres línies en desocupació a nivell català. Internacionalment som populars per l’equip de Hoquei del Vendrell que fa quatre dies va guanyar la Copa del Rei i la Cers, dues grans gestes per un poble de 38.000 habitants.

En el vessant musical tenim dues maneres ben diferents de fer música: Els LaxnBusto que han retornat als clàssics i els Buhos amb aquesta proposta lúdico festiva que els ha fet tan populars. Aquesta seria la nostra banda sonora d’unes Olimpíades anònimes de molta gent que comparteix un espai i un temps de tots aquells que tenen seriosos problemes per tirar endavant..