De l'absurd al lector intel·ligent

Ens poden fotre un paquet per dir segons que de segons qui. Poca broma. Torna la llei anti libel, els correctius contra la llibertat d’expressió i per acabar-ho d’adobar ens hem assabentat, després de tants anys, que l'habeas corpus no serveix per res. O sigui que, per respecte a aquest mitja, als meus companys i a la figura del seu director, facin-me el favor de continuar llegint entre línies.

Desmuntar una estàtua eqüestre, de per si fotut, encara ho deu ser molt més amb el cap tapat per un passamuntanyes i ja no els hi explico tenint-la que muntar en un altre lloc, de la mateixa manera. En el cas d'un bust, suposem que és més senzill. Tot i tractar-se també d'una obra d'imaginària en la que l'escultor he esmerçat un cert temps, no és el mateix, posem per cas, que una fotografia.

Parlant de fotografies, a algú de vostès se'ls ocorreria penjar-ne una, posem per cas, damunt d'un fresc de Michelangelo Buonarroti en plena Capella Sextina, encara que fos del mateix Papa de Roma?

Amb les fotos passen coses molt curioses, per experiència els ho dic. Quan feia exposicions i me'n demanaven vàries de la mateixa, no em sabia greu fer el nombre de còpies que fos menester. Potser, algú, ara, se senti enganyat, però, els drets d'autor sempre els he acabat pagant jo. Alguna vegada les he enviades per tren, però, o s'han fet malbé o han trigat molt. La RENFE ja fa anys que s'espatlla. Per carretera ja fou diferent. Mai no varen trigar tant com els papers de Salamanca.

Ja ho sé què em diran. De fotos, ara, amb una n'hi ha prou! Es fan còpies digitals, s'envien per correu electrònic i no cal estampar l'estampeta. Cert! D'això en podríem dir: prioritat sense intervenció de la valija diplomática.

Veuran. Amb l'enrenou de les banderes i tenir que entrar en un camp de futbol podent demostrar que no sabem xiular, no ens caldrà altre remei, a l'hora de penjar la foto, que assegurar-nos de que no ens equivoquem de Felip, ni de Comuna i que no tornem 300 anys enrere. En principi, en Bragulat, feia sidrals de dues classes: de llimona i de taronja... Aquest seria de símbols esventats.

Permetin-me que acabi amb un altre absurd d'importació. Els locals de massatges xinesos que tant de moda s'han posat i que de no ser per la intervenció dels Mossos d'Esquadra, la majoria d'ells, serien unes tapadores de cases de barrets, ara, ofereixen serveis paral·lels com escurçar els baixos dels pantalons. Està claríssim! Mentre et fan el massatge, com ja te’ls has tret, aprofiten per escurçar-te'ls.