Al fil de les eleccions

A poques setmanes de les eleccions catalanes on es van a dirimir les forces entre independentistes i els que defensen seguir formant part del Regne d’ Espanya, a través d'aquestes línies, en la meva condició de votant que no esta d'acord ni amb el projecte del Regne Espanya que m'ofereixen els espanyolistes, ni amb la proposta d'independència que em proposen els independentistes; he escrit aquest article.

Pel que fa al projecte independentista, m'agradaria ressaltar que els que m'ho proposen no m'han posat sobre la taula, acompanyat a la seva proposta; en quina classe de país viuré; són més les incògnites que em genera la proposta que les que em aclareix, ja que els independentistes no m'han explicat si tindrem una sanitat pública, unes infraestructures viàries de pagament o gratuïtes, quina serà la meva taxa impositiva per sostenir el nou estat i que moneda tindrem, si formarem part d’Europa. Tampoc m'han parlat sobre la carta magna que em proposen i crec que això és una cosa fonamental per sumar-te a un projecte d'aquesta envergadura; no m'han parlat que model polític de república em proposen, si tindrem Senat, si viure a una vegueria, i no m’han parlat de que passarà amb la llengua, serem bilingues?, per dir algunes coses que no m’han dit, en definitiva se poc del projecte independentista i davant d'això és difícil per a mi sumar-me.

En la meva opinió, crec que hagués estat bé fer fòrums de debat i xerrades informatives on desvetllar aquestes i altres preguntes als que no veiem clar la independència, hagués estat bo posar i contra posar idees amb lliure pensadors de tots dos bàndols, això hagués servit per guanyar més suports dins de la ciutadania i per desvetllar incògnites.

D'altra banda hi ha els que proposen ara la reforma constitucional d'una constitució que van escriure entre d'altres els mateixos que durant 40 anys van imposar una dictadura i que van col·locar massa cotilles en forma d'articles perquè el text no es pogués reformar àmplia i profundament, la constitució el 78 o l'anomenat "Consens del 78" no és més que una fugida cap endavant d'un poble que es va veure obligat a votar "SI a la constitució" o "NO i més dictadura" la constitució del 78 no val per a l'Espanya del segle XXI, i jo no crec que la seva reforma l'hagin liderar els mateixos que han judicialitzat la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya una cosa que va votar lliurement en democràcia el poble català, i que en bona part és culpable que avui molts catalans estiguin a favor de la independència o resumint en una frase feta "d'aquells pols vénen aquests fangs".

Crec que aquestes persones el primer que han de liderar és una reforma interna de les seves idees i dels seus líders que viuen ancorats en el passat i la vista està l'actual legislatura, seves reformes ens han portat en matèria de drets a la fi dels 70 o principis dels 80, vegeu la proposta primigènia de reforma de la llei de l'avortament; la llei mordassa redactada per silenciar al poble, o la reforma laboral que només ha servit per retallar drets als treballadors a favor de l'empresari, ells amb les seves propostes faran involucionar a la societat civil i és probable que si els deixem, ens condueixin com si es tractés d'un viatge en el temps a l'Espanya del "Consens del 78", en aquella Espanya on el que faltaven eren drets i llibertats per al poble i on col·laboradors del dictador es van posar la jaqueta de demòcrates per deixar-ho tot ben lligat.

Per tant jo no veig al PP posar sobre la taula una proposta sòlida per a l'Espanya del segle XXI, ni mai en cap de les seves propostes polítiques, ho he vist proposant alguna cosa que ens pugui beneficiar als que com jo formem part de la classe treballadora d’aquest país. Jo que no veig als seus líders persones aptes per al canvi que requereix el país, el seu programa per aturar la sagnia de votants després d'una legislatura de retallades i rescats per als banquers i els rics a costa dels diners dels cituadans; és el programa de la por i el de l'abisme de "o nosaltres o cap" i jo crec que així no es pot treure el país endavant.

Pel que fa al PSC, sucursal del PSOE a Catalunya, en la seva aventura federalista, no és més, al meu entendre, una faula per recuperar el terreny perdut, no creuen en ella i això ho demostra les múltiples escissions que li han sortit, només volen vots i jo per la meva part vaig deixar de creure en ella quan vaig descobrir que el seu federalisme avala la monarquia com a sistema. Dels partits emergents no tenen una proposta clara o almenys jo no la conec a fons com per poder pensar que és sòlida, la nova dreta representada per Ciutadans o com es fan dir a Espanya Ciutadanos, no li votaré, perquè no crec en els seus postulats de dretes. Pel que fa als de Podemos, proposen un sistema fiscal propi per a Catalunya, obviant que molts que van sortir a la via catalana anhelen un estat propi amb lleis pròpies i amb fronteres, obliden que aquí hi ha gent que ja no vol formar part del Regne d’ Espanya, i jo crec que s'equivoquen si no s'adonen que ja no es tracta només d'una qüestió de diners. L'esquerra plural, avala el referèndum i el dret a decidir del poble català i aquest crec jo que ha de ser el veritable punt de partida per garantir la continuïtat o no de Catalunya al Regne d'Espanya.

Jo per la meva part que no estic a favor de la independència; ni de la reforma constitucional del que proposen el PP, ni del federalisme del PSC/ PSOE que empara la monarquia, no sóc partidari dels tecnòcrates de Ciutadan's o Ciudadanos, ni crec que això sigui ja una mera qüestió de diners. Sóc un ferm defensor que per aquesta Espanya trencada la solució passa per la proclamació del la III República federal Espanyola; la derogació del la constitució del 78 i l'obertura d'un procés constituent que democratitzi totes les institucions i que condueixi a l'Espanya del segle XXI a un país on les persones i els seus drets estiguin per sobre del capital; una Espanya on es redefineixi el marc constitucional de la relació de les nacionalitats històriques amb el govern central, per acabar amb les tensions independentistes, una constitució que reconegui, defensi i respecti sòlidament les llengües, l’historia i la cultura de les nacionalitats històriques de la República. Jo defenso una Espanya republicana, consensuada per tots, de tots i per a tots.

Una Espanya diferent sens dubte la que jo proposo, la meva proposta és la d'Espanya del "Consens del segle XXI", una Espanya on la primera premissa per als polítics, sigui que treballin per construir una societat on es retallin les desigualtats socials construint un futur de prosperitat per tots.

No obstant això m'agradaria acabar aquest article dient que ni la independència, ni la III República, ni la reforma constitucional, ni el federalisme, ens traurà de la situació actual en què estem ficats, pel que crec que tot i que cal obrir aquest debat, parlar i proposar en aquest comicis sobre l’ independència, el federalisme o la III República; per al 27S a Catalunya necessitem partits polítics, que des de l'esquerra, on se situa el meu pensament polític, posin sobre la taula propostes de tall social, i projectes que generin estabilitat i ocupació per construir un futur de prosperitat per al poble català, que acompanyin al projecte nació que volem per Catalunya ja sigui dintre o fora del Regne d’Espanya.

I ja per acabar, per que vegeu el meu talant als independentistes catalans vull dir-los parafrasejant al Voltaire, "No estic d'acord amb el que proposen els independentistes, però donaré la meva vida per defensar el vostre dret a dir-ho". I als espanyolistes que parlen de suspendre l’autonomia catalana; si suspeneu la nostra autonomia i ens priveu de la nostra llibertat de legislar i decidir qui ens governa, no dubtaré ni un instant en fer-me independentista.

Antonio Garcia Leal

Secretario de la AAVV Tancat III