Reparació i justícia per als republicans

A les 6:30 del matí del dia 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat Lluís Companys i Jove al fossat de Santa Eulàlia al castell de Montjuïc de Barcelona abans de morir va dir "Assassineu un home honrat. Per Catalunya !!!

L'assassinat de Companys com de molts altres Republicans que van lluitar fins al final per aportar a través de la constitució de 1931, la llibertat i benestar i progrés a Espanya va suposar un de tants crims en la seva època orquestrat pel "Ministeri de Justícia Franquista"; i el que és més lamentable encara avui, és que encara no s'hagi aconseguit que la democràcia Espanyola reconegui la injustícia de la condemna a Companys i la revoqui reconeixent que va ser injusta i covard; en definitiva un crim més dels molts que es van cometre durant la dictadura.

I és que resulta evident que encara avui existeix recel a reparar els actes criminals del Ministeri de Justícia Franquista que no va dubtar a imposar la justícia de forma arbitrària durant tota la dictadura i que en aquesta legislatura ha vist com els seus crims ha estat premiats renovant el 2012 el Marquesat de Queipo de Llano,  un Marquesat que  va ser concedit pel General Franco,  a aquest militar per matar republicans durant la guerra civil, i es que  l'Espanya dels dos bàndols segueix latent en aquesta Espanya trencada, on la justícia i la reparació per a tots els que van lluitar del bàndol republicà arriba a comptagotes i on els homes com Lluís Companys i Jove no reben de la democràcia la més elemental de les atencions d'una societat democràtica, que és la reparació i la justícia per haver estat jutjat en un judici farsa.

En aquesta Espanya mentre el dictador jeu en un sumptuós mausoleu construït per presoners de guerra convertits en esclaus al servei de la dictadura criminal i feixista que durant 40 anys va imposar un règim de fam i misèria per al poble espanyol, octogenaris i octogenàries descendents de republicans porten flors als seus parents a les cunetes de les carreteres on els criminals feixistes els van matar per a ells com per Companys no arriba la reparació, el reconeixement i la justícia degudes de la democràcia espanyola i quan ho fa es a vegades tard.

És per això que a través d'aquest article d'opinió pel 75 aniversari de la mort  per afusellament de Lluís Companys i Jove president de la Generalitat de Catalunya, m'agradaria unir la meva veu a la de molts catalans que demanen la nul·litat del seu judici, ja que aquest, no va ser més que una farsa per justificar el seu crim, un crim que es va repetir en cada judici que es va realitzar perquè aquells que imparteixen justícia mentre imposen una dictadura, ho fan per justificar els seus actes criminals davant la societat que estan creant.

Jo per la meva part, lluitaré per retornar als republicans tirats en las cunetes, el honor, la justícia y  la memòria per que com a demòcrata tinc un deute amb ells.