Respostes als nostres dubtes, que ens diguin la veritat

Tot canvi polític genera dubtes a la majoria de ciutadans, per tant dins de la meva modèstia, vaig a intentar donar-vos dades per poder fer deduccions que ens responguin als dubtes i posar en primer lloc la que jo crec és la mare de tots els dubtes, és viable una Catalunya Independent del Estat espanyol?.

Anem per parts:

Quina és la dimensió com a País Catalunya, amb vers els Països més rics i més pròspers de Europa?

En primer lloc és molt semblant a la d’aquests països, Catalunya te 7.520.000.- de habitants, un territori de 32.113 km2. I un PIB de: 209.282 milions de €., PPS ( PIB per càpita): 28.500 €.

I per tenir una mostra de quelcom del Països en que ens mirem com objectiu, donaré unes dades per poder fer comparacions entre ells i nosaltres.. respecte a la població actual, i el PPS = Purchasing Power Standart (PIB per càpita)

Holanda : 16.800.000.- habitants………....PPS (PIB per càpita): 31.000.- €.
Suècia : 9.600.000.- habitants…………….PPS ( “ “ ) : 28.000.-€.
Catalunya: 7.520.000.- habitants………….PPS ( “ “ ) : 28.500.-€.
Dinamarca : 5.610.000.- habitants………..PPS ( “ “ ) : 29.000.-€.

Dins de la dimensió hem de tenir en compte la competitivitat més alta dins dels Països més petits amb relació als més grans, Catalunya te unes dimensions molt semblants als països més petits.

Dins del camp de la economia, un 71% dels economistes de Catalunya són de la opinió que la República Catalana és viable, i un 53 % dels mateixos, que un Estat propi y sobirà, és la millor de les opcions de Catalunya.

Anem per una altre dels dubtes més extens arreu del País, Tindrà la República Catalana més eines per reduir la taxa d’atur? Què esdevindrà amb les Industries?

Dons veiem, el que ens costarà el Nou Estat: 70.000,- milions de €. Formen part d’aquesta xifra totes les despeses noves que caldrien al ser un Nou Estat, com per exemple, Despeses no financeres de la actual Generalitat, Amortitzacions; del endeutament actual de la Generalitat, la Seguretat Social (les pensions i prestacions socials), despeses de les estructures del Estat, despeses d’organismes i empreses públiques, empreses públiques inversores, i tindríem un marge possible de uns 10.000.-milions de €, que és podrien destinar per evitar-nos les retallades, així com reduir taxes, i deute.

Veiem un altre dels dubtes importants, la viabilitat de les prestacions de la Seguretat Social Catalana, Ingressos addicionals, : 25.400.- milions de €, Despeses addicionals, : 23.202.- Superàvit 2.200.- milions de €.

S’ha de tenir en compte un superàvit, és a dir uns guanys aprox.15.000,- milions de €, al no patir el dèficit fiscal que te Espanya amb Catalunya, que evidentment podrien ser destinats a minvar les despeses del funcionament del Estat i ajudar-nos amb la solidaritat vers Espanya de Catalunya.

L’altre dubte és el deute que l'Estat espanyol ens imputaria a Catalunya, que naturalment estaria sotmès als acords entre Espanya i Catalunya, si no hagués acord no acceptaríen el deute que ens imputes Espanya.

I donem les darreres dades a fi i efecte de que no se’ns faci feixuc tantes xifres, corresponents als ingressos i despeses actuals de totes las administracions públiques de Catalunya, que ens mostren que les finances públiques del Nou Estat, serien probablement les més sanejades d'Europa, i és ben cert que amb l'actual situació de pobresa, crisis, atur, i austeritat de tots els serveis públics, aquesta afirmació pot semblar inversemblant, però cal dir que les xifres no enganyen mai.

Una nova prova: El saldo pressupostari en % del PIB referent al any 2015, (la base és O), Catalunya nº 1 amb superàvit,  Suïssa…….nº 2 amb superàvit

Els altres països europeus, tots estant per sota de Catalunya i Espanya és el darrer de tots el Països.

Vaig acabant amb les xifres, totes elles constatades i provinents, de Eurostat, INE, IDESCAT, Economistes per la Independència, Generalitat de Catalunya, Catdem, i dades pròpies, ens demostren a on és el futur, la seguretat de tenir treball, la recuperació de l'Estat del benestar, el poder prendre nosaltres les decisions més adients, per el ciutadans i el poder desenvolupar el País, per evitar-nos perdre els nostres fills, per que marxen a l'estranger, per cercar treball, per una educació moderna i gratuïta, per acabar la construcció del Eix del Mediterrani, i les estructures que ajudin a millorar les nostres comunicacions amb UE, i així poder rebre més inversions de l'exterior, com afavorir les nostres exportacions, i així crear més riquesa, que ens ajudi per la eradicació total de la pobresa, de la fam i la misèria, en contra del altre cantó Espanya amb més de 13 milions de persones amb la pobresa més punyent, amb un deute exterior que ja supera el 100 x 100 del PIB, espanyol, que ha de fer un canvi, per el moment impossible degut al bipartidisme, de que la dreta és extrema-dreta, racista, i de flaires feixistes, i l'esquerra, ni és obrera ni és esquerra, sense oblidar el deure que tots tenim de fer un present millor i deixar un futur per als nostres fills.

I he d’afegir que els Governs espanyols no fan cap mena de distinció amb el tracte del ciutadans de Catalunya, siguin d’on siguin vinguin d’on vinguin, per tant si s’hem permet, no entenc la fidelitat del vot, a quí ni et respecta ni et considera un ciutadà espanyol, pel sols fet de viure a Catalunya, jo entenc perfectament que no vulguin deixar de ser espanyols, ni perdre la seva identitat, però el que és cert, els que un dia van decidir per bé o per mal, estar amb nosaltres, compartint el territori, les llengües, les alegries i els greuges, i això ens tindria que posar al mateix lloc a tots, com és el ser lliure, Independents i solidaris amb el País a on hem fet la nostre vida, i la nostre família, i poder ajudar de baix a dalt a construir un Nou País, similar o fins i tot millor dels europeus, que he donat les dades amb paràgrafs anteriors, per suposat que és la meva opinió i no te res a veure amb que se sentim obligats, Catalunya sempre ha esdevingut una terra d’acollida i amistat.

Tinc confiança en haver pogut treure-us els dubtes, almenys aquest ha estat el meu desig i la meva modesta aportació per donar-vos dades que com a mínim us faci reflexionar.