No en el meu nom

En la meva opinió i ja per concloure aquest capítol el més intel·ligent avui donat el panorama soci polític, és a dir alt i clar que en el meu nom no vull que es llancin bombes perquè com deia Gandhi "M'oposo a la violència perquè el bé que fa és temporal i el mal que fa és durador "

Aquest dissabte a l'abric d'un manifest signat per figures de la societat civil i el món de la política es van fer grans concentracions a Espanya per plantar cara als polítics que pretenguin conduir a Espanya per la via de la guerra com a solució contra l'Estat Islàmic que ha sembrat de terror i de mort dels països on té establert el seu poder, a més de portar aquest terror a Europa a través del que ja podem catalogar com a actes de guerra.

I és que sembla clar que la societat civil i un nodrit grup de persones significades tots els àmbits de la societat no veuen gens clar que la solució contra l'Estat Islàmic sigui bombardejos massius en enclavaments estratègics amb bombes intel·ligents, que són llaçades des de les altures o des de bucs de guerra al mar per éssers humans que amb les seves virtuts i els seus defectes pot ser que no siguin tan intel·ligents com les seves bombes; una prova d'ells sense anar més lluny, va ser el bombardeig per error d'un hospital de metges sense fronteres que va costar la vida a 9 persones i que ha deixat la zona sense hospital de referència per a les gents d'allà, per la qual cosa és difícil entendre que la guerra perse, sigui la gran solució als problemes i no un mer negoci on uns quants interessats guanyen milers de milions fabricant bombes intel·ligents, bales estúpides o míssils llestos, ial postres aplicant mesures contra la llibertat individual en nom de la nostra seguretat perquè els terroristes de l'Estat Islàmic campen al seu aire a la rereguarda disfressats de demòcrates i servint-se del nostre règim de llibertats instal·len el terror a la porta de casa nostra.

Circumscrivint la qüestió al pla nacional, i tenint en compte que estem en campanya electoral, la nova esquerra i la vella conflueixen en la signatura d'un manifest contra la guerra i és que la nova com la vella esquerra posen èmfasi en la necessitat d'atacar les seves fonts de finançament o en una millor coordinació dels serveis de seguretat i en una solució que no passi simplement per tirar bombes en això podem estar d'acord que és un greu error pensar que la solució passa per aquí.

Entre l'esquerra i la dreta hi ha el PSOE que ha decidit no sumar-se al manifest contra la guerra tot i que segurament entre les seves files comptés amb gent contrària la guerra com a eina per solucionar el conflicte.

Al capdavant de l'esquerra, i en posicions bel·licistes aquesta Ciutadans - a Catalunya ciutadan s - que clarament aposta per la guerra com a solució al conflicte, bombardejar és la gran solució que postulen els seus líders, els quals no han dubtat a posar-se els primers a de la fila al pacte anti Yihadista de manera incondicional.

En la mateixa línia però traçant una estratègia electoralista i bel·ligerant amb l'esquerra està el PP que fa uns dies en paraules del senyor Pau Casado vicesecretari de comunicació del PP, no ha dubtat a titllar de "bonisme interessat de l'esquerra" els moviments contra la guerra, mentre el PP fan electoralisme interessat al no donar la cara públicament dins el marc internacional en representació del país, per deixar clar on volen situar el país políticament.

Jo per la meva part tinc clar que només una combinació d'atac directes a les fonts de finançament, sumada a un projecte de democratització de la zona pot portar-nos a donar amb la solució als problemes a la zona a molt llarg termini , ja que a curt o mitjà termini serà impossible solucionar els problemes que hi ha a la zona donada la complexitat d'aquests i la manca d'involucració dels actors directes a la zona que en alguns casos en el seu ordenament jurídic, tenen imposada una legislació contrària a els més elementals drets que tenim a occident, això sempre dificultés la solució als problemes a la zona, de la mateixa manera que ho impedeixen el llançament des del mar o l'aire de bombes intel·ligents, la guerra no es mai la solució, si no que mes ve es el problema, encara que tinc clar que es un problema difícil de solucionar

En la meva opinió i ja per concloure aquest capítol el més intel·ligent avui donat el panorama soci polític, és a dir alt i clar que en el meu nom no vull que es llancin bombes perquè com deia Gandhi "M'oposo a la violència perquè el bé que fa és temporal i el mal que fa és durador "