Les eleccions del canvi

Hem entrat en l'última setmana de campanya electoral i sembla clar que el bipartidisme a Espanya ha tocat fons, les enquestes així ho certifiquen amb les seves mitjanes de vot que traduïts en escons, ens deixen un parlament multicolor on les alternatives de govern poden passar per la inclusió dels nous partits en el govern o bé la el bipartidisme pot seguir governant perquè res canviï, no obstant, no pensin els electors que això significa que els partits emergents governaran per si sols, ells no obtindran majories qualificades, per governar per si sols i la suma d'ells tampoc els donarà una majoria qualificada d'acord amb les enquestes, però he dir, que veig més difícil una unió entre Podem i Ciutadans que entre PP i PSOE.

Pel que fa a la resta de partits d'àmbit nacional, UPyD s'enfonsa en les enquestes i no obtindria representació, i Esquerra Unida a través de la seva plataforma Unitat Popular, segons les últimes enquestes, podria arribar als 5 escons que li donaria grup propi , insuficient per tenir capacitat decisòria, per una necessària presència que faci recordar que la veritable esquerra que porta dècades picant pedra, segueix allà plantant cara en aquest escenari de canvi.

I és que l'escenari que se'ns planteja en aquestes eleccions és complex i el resultat que ens doni serà inèdit, perquè es presenten forces polítiques que fins ara no s'havien presentat.

Sobre els partits nacionalistes al congrés dels diputats, dir simplement que segueixen en auge i aguantant l'estirada, sembla clar que aquesta Espanya del canvi amb partits inèdits, no deixa fora els nacionalistes, representants legítims per a molts, de la veu dels ciutadans de les seves respectives autonomies a Madrid, atès que la càmera de representants de les autonomies, que hauria de ser el Senat, no és més que un cementiri d'elefants.

I dit això com a preàmbul, a l'escenari que se'ns planteja en política en clau electoral general sobre els partits, m'agradaria dir que ens trobem davant d'una cruïlla on els de sempre guanyin  passi el que passi, vistes les enquestes perquè ho porten fent gairebé 40 anys i la inèrcia és formidablement forta, i on la nova política també guanya, atès que d'estar a no estar, va un tros molt llarg.

El que em preocupa és saber quant guanyarem els ciutadans i ciutadanes amb aquest canvi en l'equilibri de poders a Madrid, Seran les noves veus dels partits emergents més galls al galliner o bé assistirem a canvis sociopolítics propiciats per aquestes noves veus? Deixaran la seva empremta en la reforma constitucional, que plana sobre el text?; Acabaran amb la reforma laboral que ha generat més atur?; Netejaran de corrupció el sistema?; en definitiva tindrem un país millor amb ells o hi haurà més del mateix però més repartit?; moltes són les preguntes que em plantejo i poques les respostes que trobo avui; resten quatre anys per veure els resultats.

En qüestions de calat i entrant una mica en els nous; a la nova dreta, se la veu molt a la dreta i si no prenguin nota amb la violència masclista, a la nova esquerra se la veu recular en els seus postulats primigenis preguin nota amb el deute i dóna un viratge cap al centre polític i això em fa pensar que moltes coses canvien per no canviar res, perquè mirin una cosa, des dels mitjans, encara que de forma legítima, ens ven el combat a manera de debats, de manera que sembla que més aviat pretenen substituir el vell bipartidisme de PP vs PSOE per un de nou Ciutadans vs Podem i si això es dóna, estarem entrant en una mera substitució de sigles i una mica de maquillatge cosmètic al sistema, però res més, per a aquest nou temps a Espanya necessitem noves forces sense majories absolutes,  donat  que  com hem vist les majories absolutes només serveixen per empènyer en una única direcció.

Per tant jo els convido a votar el proper dia 20 de Desembre a qui vulguin i en qui confien per dirigir el país durant els pròxims 4 anys , per vostès i per les generacions futures recordant que l'hi deuen a tots els demòcrates d'aquest país, als quals estan, ja els que falten, sobretot als que van donar les seves vides perquè la gent exercís el dret al vot, i simplement els adverteixo que “El silenci ciutadà és un xec en blanc per a la classe política, votant canviarem les coses”