A la recerca d’herois vendrellencs

Un dels mites que tots recordarem era el Tonet que fa més d’una dècada va sorgir del convergent Consell Comarcal del Baix Penedès. Aquest xicot ens ensenyava com havíem de reciclar i on dipositar les nostres deixalles domèstiques. Tot un heroi avançat al popular anunci “on vas envàs”. Aquest Tonet va ser amo i senyor de tríptics, contenidors i campanyes mediàtiques per portar-nos pel bon camí. Mai més se n’ha sabut res.

Més endavant ens vàrem treure de la màniga aquests dos personatges que tenim ben aposentats a la plaça Vella del Vendrell sense nom. Representen un avi i la seva neta. La seva tasca primordial és mantenir la ciutat ben neta i polida perquè tothom en pugui gaudir. L’avi i la neta havien de col·laborar mútuament perquè tot en general rutlles una mica millor. Venien a combinar  experiència i innocència. Encara estan allí posant per molts que volen una imatge peculiar del Vendrell, però qui se’n recorda de la gran tasca social que tenien encomanada.

Evidentment en aquest món on ja no es conquisten territoris ni s’han de posar banderes en els cims més alts toca treballar el dia a dia. Aquests fills de les nostres imaginacions ens han d’ajudar a construir un present i un futur molt millor per a tots.

Evidentment els nostres herois comarcals van sorgir en el seu moment. Van arribar a ser els protagonistes d’una campanya i tot seguit van quedar en el desús i posterior oblit col·lectiu. Si ara féssim una enquesta sobre la missió d’aquesta parella que miren amb il·lusió el campanar  encara molts se’n recordarien, però del nostre salvador de les deixalles no se’n sap res.

Fer campanyes mediàtiques és l’excusa fàcil per indicar moviment, encara que en el fons és faci ben poca cosa, però dóna una imatge i puges els nivells de popularitat. Això és el que interessa en aquest any amb sobredosis electoral on ens han de variar moltes coses d’aquest país. Encara que després sempre queda en el millor dels casos tot igual, però donava la sensació que es movia, però tot estava ben enganxat en el seu present més immòbil.

Els nostre Tobies que ens vigila des del campanar del Vendrell és un dels nostres símbols no homologat, amb una imatge real que cadascú adapta a les seves necessitats. Fins que algú no li doni una mica més de gràcia. Ens queda pendent de donar-li un paper social de salvador de causes perdudes. No estaria malament que fos l’encarregat de fer-nos sortir tots d’aquest cercle viciós i anéssim endavant que ja toca. El Vendrell necessita un heroi amb ales i bones vistes sobre la realitats i amb els peus a terra. Si donem un cop d’ull com va aquesta legislatura amb un equip de govern una oposició que està allí marcant paquet. A banda tenim els partits solidaris, els del cop de mà, els amb un granet de mesures socials ja en tenim prou, els hi hem de donar una nova oportunitat, etc. Aquests tres partits que tot i no estar al govern oficialment però permeten que tot segueixi igual. Una manera de seguir atrapats en el mateix atzucac de sempre. Ja es va veure en la votació de les ordenances.

Ben aviat segurament ho tornarem a veure en el pressupost. L’abstenció és també còmplice de les decisions de govern encara que no es doni un suport explícit. A veure si una nit aquests personatges reals somien amb l’àngel Tòbies que els porta amunt i sense deixar de tocar el terra comencen a fer-se valer i no deixar-se convèncer per un discurs clàssic adornat amb quatre engrunes. El Vendrell necessita un canvi real no una mica de maquillatge comprat en el basar de la cantonada.