El nou mapa electoral

Desprès dels resultats electorals del #20D el nou mapa electoral ens deixa clar que els ciutadans i ciutadanes d'Espanya tenen una visió multicolor de la política, que fa que idees molt diferents i alhora contraposades conflueixen al Congrés, l'Espanya del canvi, no és més que l'Espanya dels bàndols i la nova política, no és més que vella política disfressada, perquè al final del dia hi ha dos blocs diferenciats al Congrés dels diputats que són, el de l'esquerra i el de la dreta i després en aquesta Espanya plural i situats en els blocs anteriorment descrits en funció de les seves idees, hi ha els nacionalistes.

Dit això i després de sentir a uns i altres, després del resultat electoral veig al país sumit en una complicada cruïlla política, on ningú dels quatre de dalt està disposat a cedir, perquè tots tenen una porció de pastís prou gran com per poder formar govern, sempre que s'arribin a acords.

Per l'esquerra el bloc que conformen PSOE + Podem sumen 159 Escons si els sumem a l’ independentisme català ERC 9 + DLL 8 sumen 176 i si li afegim IU. 2 PNV. 6 + CC. 1 amb 185 Escons d’ aquest bloc podria bé governar Espanya, i atès que són majoria,ho farien per l'esquerra. Si tots ells estan disposats a tirar endavant un referèndum pactat a Catalunya a possiblement un referèndum al País Basco perquè aquest pobles decideixi si volen o no seguir en formant part del regne d'Espanya. Tot i que el problema que tenim sobre la taula es que el PSOE no té interès a fer referèndums i això sembla inviable a data d'avui que pugui canviar.

No obstant això, sembla més difícil crec jo, que la proposta del senyor Rivera de Ciutadans de fer una gran coalició de dretes, amb PP + Ciutadans que sumen 163 més els 90 del PSOE que li donarien una majoria absoluta folgada amb 253 Escons, aquesta majoria portaria al capdavant a Mariano Rajoy Brei, al mateix president del govern de la Llei Mordassa; la Reforma laboral que genero 700.000 aturats més; les retallades en Sanitat i Educació; el milionari rescat de la banca del nostre país o l'Espanya de les Amnisties fiscals, ho farien coalitzats amb els que amb els seus vots van reformar la sacre santa constitució del 78, els socialistes que en un parell de tardes d'estiu van decidir canviar l'article 135 per ordre de Merkel i els seus sequaços per posar primer als bancs i després a les persones i aquests dos partits acompanyats de Ciutadans; qui pretenien liderar el canvi polític a Espanya i ser el flagell de la corrupció, la de la GURTEL, Els ERES, o la PUNICA, per posar alguns exemples a acabat sen l’ eina dels dos grans partits per mantenir en el poder als de sempre, ho es a Madrid on governa amb el PP de Crisitina Cifuentes i ho es a Andalusia on governa amb PSOE de Susana Diez.

Aquestes són les dues opcions que veig més viables, i en totes dues opcions considero complicat arribar a l'acord, encara que els dire alguna cosa, és feina dels polítics, fer política i és fer política arribar a acords pel que crec que com deia un cap que tenia a la fàbrica on he treballat bona part de la meva vida i extrapolant-lo a ells "Els polítics hi són per buscar solucions, no per generar problemes" pel que crec que han de buscar-les i si no les troben, si no són capaços, tornem a votar en dos mesos i que el poble sobirà decideixi.

Jo per la meva part i ja per acabar els diré que si torno a votar, perquè hi ha noves eleccions, cosa que no descarto, mentre Esquerra Unida no es presenti a Catalunya seguiré votant als únics que aquí proposen tenir una República, perquè primer de tot sóc republicà per convicció i segon estic en contra de la constitució del 78 que lluny de reformar-la; cal derogar-la. No obstant això tinc clar que si no la podem derogar i mentre estigui sotmès democràticament a ella, presentaré la meva proposta d'esmena alguns articles de la Constitució del 78 que ja tinc a mig redactar, però d'això i altres coses us parlaré en un altre article.