El Vendrell, vila d’emigrants

Els candidats havien de ser joves amb menys de 30 anys i amb l’ESO a la butxaca. Aquesta formació al país germànic era molt variada que comprenia des de mecànica a hostaleria passant per forner i molts altres. Aquests joves entraven a aprendre una professió a cavall d’una empresa i una centre formatiu. Llavors entre les ajudes dels uns i dels altres permetia al jove anar sobrevivint fins que acabés la seva etapa formativa per entrar tot seguit en el món laboral on ja tindria un salari que li permetria una vida més còmoda. Aquesta és la història que et venen per atraure aquests joves per anar a provar sort en una altra latitud un xic més freda que la nostre.

El Vendrell ha estat un país d’emigrants, per definició històrica. Ara que està al voltant dels 40.000 habitants i fa 20 anys que en tenia menys de la meitat. Si anem una mica més enrere i topem amb la figura del mític Pau Casals, ell també va tocar el dos i ben lluny de nosaltres mogut per la dictadura que governava aquest país i la necessitat de guanyar-se les garrofes.

La gent aquí vivia tranquil·lament de la vinya, de la terrissa, de netejar el sotabosc. No podem oblidar ni els oficis tradicionals com els ferrers, fusters, traginers, serrallers i fabricants de bótes. Entre tots aquests professionals no hi faltaven ni les tavernes, ni centres socials on gaudir del poc oci dels nostres avantpassats.

A partir d’aquí mentre altres localitats anaven progressant poc a poc seguint el seu ritme aquí ens vàrem quedar rendits a les meravelles del turisme que ens havia de fer rics. Algun forassenyat tenia la gosadia de crear algun empresa petita per donar cobertura a altres camps econòmics, però la gran majoria van quedar rendida a les excel·lències del turisme. La cosa anava rodada en els anys 70 i 80. Poca inversió i un parell o tres de mesos al peu del canó et permetia anar fent la resta de l’any. La cosa va durar el que va durar fins que va arribar la construcció. Llavors petits i grans es van dedicar en cos i ànima a aquest nou motor que et permetia guanyar moltes grans quantitats de diners treballant tot el que feia falta. Els nous rics es delataven amb els seus nous cotxes o el canvi de model de vida amb noves i exquisides necessitats que podien cobrir fàcilment.

Quan aquests dos pilars han fracassat estrepitosament ens hem trobat amb una vila sense recursos, un consistori endeutat i unes infrastructures i serveis molt difícil de mantenir que s’han de conservar per donar uns serveis mínims a una població disseminada dins el terme municipal amb moltes realitats ben diferents que no em sabut reunificar quan els tríptics i la policia sembla que hagin estat els bàlsams que hagin de curar tots els mals inherents a la nostra realitat. No té res a veure el caliu que es viu a la Carretera de Valls, ni la pau de la zona de Mas Levy, que no es comparable amb les diferències que podem trobar en els barris marítims. Tota aquesta varietat coincideix en el mateix temps i espais.

Una localitat amb un 50% d’atur juvenil és una dada que indica prou bé que les persones quan acaben els seus estudis han d’anar a comarques més o menys veïnes a buscar feina en el millor dels casos. Aquí al Vendrell, les sortides que hi ha són ben minses. Tot i els plans d’ocupació i similars que van acollint aturats durant un temps limitat, només és un titular amb fotografia temporal per a una situació molt complexa, agreujada per les persones que van aterrar a la comarca buscant unes preus més assequibles que en altres localitats com Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Aquesta situació fa que el Vendrell sigui ara per ara una ciutat on molts joves han d’emigrar. Alguns encara van i vénen cada dia de Barcelona i rodalies, però amb el temps s’establiran en altres punts de la geografia on puguin conciliar la seva vida laboral i personal amb certes garanties. El Vendrell ha quedat convertit en un lloc de pas on a sobre has de pagar peatge i tens pocs trens. El Vendrell manté un ritme bàsic i com els joves marxen a treballar a Vilanova també toquen el dos el cap de setmana a buscar les franquícies comercials que aquí els costa aterrar perquè al Vendrell li falta durant massa dies l’any aquell caliu de la shooping night o altres moments puntuals del calendari anual. La Festa dels Barris i la festa major continuarà sent el punt de trobada de molta gent que han hagut de tocar el dos per manca d’oportunitats. Molta sort a tots els que voleu fer aquesta FP dual a Alemanya. A veure si hi haurà força places per tothom. Aquí ja veieu el que hi ha i de moment no apunta que hi hagi canvis substancials.