Carta oberta als insolidaris líders europeus

Per aturar el flux de refugiats que fugen de la fam la misèria i la mort a Síria, els líders UE, ha arribat a un acord amb el govern Turc pagant 6000 MEUR perquè aquest li faci de parapet, i es converteixi aquest país, en un lloc on legalitzar les devolucions en calent.

Els dirigents de la UE han demostrat una vegada més el poc interès que tenen pels refugiats, i pel seu patiment, amb aquesta política de desinhibició dels problemes internacionals a través del pagament de 6000 MEUR a Turquia i assumint quota de refugiats ridícula, davant l'allau humana que campa per l'est d'Europa en direcció a països d'Europa occidental.

Ni la tragèdia d'homes dones i nens, engolits pel mar, ni la desgràcia que viuen els refugiats en els camps improvisats davant de les seves fronteres, on els governs europeus aixequen tanques de filferro espinós que delimiten la misèria dels refugiats, de els dirigents miserables que miren impassibles la seva miseria; ni les denúncies d'ACNUR, ni les de l'ONU que ja han advertit als dirigent de la UE, que "L'expulsió col·lectiva" està prohibida per la Convenció de Drets Humans en el seu article 4, han servit per fer canviar d'opinió als dirigents de la UE, que miren cap a un altre costat, abandonant a la seva sort, sense garanties a mercè de les màfies i de la mort, a centenars de milers de refugiats a Macedònia  a Turquia o que morin al mar, camí del bressol d'intel·lectual de la declaració dels drets de l'home.

Molt ha plogut des del dia en què l'assemblea francesa va aprovar La declaració de drets de l'home i el ciutadà al 1789 que va inspirar a les nacions europees al 1948 a fer La Declaració dels drets humans i molt mes haurà de ploure perquè l'essència de d'aquelles declaracions, domini de nou el si de la UE, i ponderi per sobre dels diners, el dret a la vida i la defensa de les persones. I és que poc podem esperar d'un organisme que va abandonar a la seva sort, als seus propis ciutadans amb polítiques d'austeritat en plena crisi mundial, una organització que rescatava bancs i especuladors, deixant que els seus ciutadans morissin de fam o visquessin en la més absoluta indigència per glòria i grandesa del capital.

Va ser lamentable dir que eres europeu, quan veies com la UE rescatava bancs i especuladors, en comptes de ciutadans, és avui lamentable, veure com lluny d'invertir aquests 6.000 milions a ajudar l'indefens que fugen de la guerra, es serveixen d'aquest capital, per pagar a un país de fora de les seves fronteres perquè li faci de parapet de la misèria i la mort perquè els seus dirigents puguin dormir tranquils i sense problemes.

Europa gira cap a la dreta extrema, amb aquestes polítiques; desterrant, del seu ideari, paraules fonamentals en els fonaments de tota gran nació, que amb unes o altres paraules es veuen expressades en les que van encunyar els revolucionaris francesos al 1789 que diuen “llibertat, la igualtat i la fraternitat”, a les quals al segle XXI i per a un territori com el de UE, que pretén erigir-se com una gran nació de nacions, paladí de la democràcia, se li ha d'afegir la solidaritat, una cosa que brilla per la seva absència en les politiques en matèria migratòria per part de la UE.

No obstant això m'agradaria acabar aquest article dient que per sort, davant la insolidaritat dels dirigents europeus, que des de les seves augustes butaques, amb les butxaques plenes, observen des dels seus televisors la misèria; hi ha la solidaritat dels ciutadans i ciutadanes d'aquest vast territori que és Europa, que estan a primera línea ajudant de forma desinteressada als refugiats i lluitant per salvar vides dia rere dia i hora rere hora, per frenar aquesta gran tragèdia humana, que ha provocat la guerra, que cada dia arriba a les portes d'Europa per las seves fronteres.