La solució per a Espanya pot ser el referèndum

El proper 2 de maig serà el límit legalment establert, perquè els partits al congrés dels diputats tanquin un acord per tenir un govern estable per al Regne d'Espanya, i segons sembla, les posicions aferrissades i trobades dels partits polítics a dreta i esquerra de l'hemicicle fan difícil, encara que no impossible que tinguem un acord de legislatura.

El primer que caldria ressaltar passats  més de 100 dies de les eleccions, es que l'esquerra que representa Podemos, s'esquerda per la falta d'un acord, víctima possiblement d'un fort, encara que sa  debat intern, que està obligant a la formació morada al Congrés a substituir engranatges dels seus quadres de comandament, i modificar el seu discurs per poder construir una sòlida majoria d'esquerres per conformar un govern. D'altra banda i endinsant-nos en el centre esquerra, on crec jo se situa el PSOE, les pugnes pel poder cada dia es fan més visibles i el fracàs de Sánchez Castejón, pot posar Susana Díaz al capdavant del partit, el que possiblement la conduïssin al juny a ser cap de llista si hi ha eleccions. Pel que fa als nacionalistes, estan a l’espera de ser l’engranatge necessari entre els grans partits, per que en el Regne d’Espanya hagi un govern de consens, o bé treballen per certificar la seva sortida d’aquesta nació de nacions que no els  escolta i que judicialitza tot con a única solució.

Per la senda de la dreta, Ciutadans guanya pes, amb el seu acord amb els Socialistes, tot i que la suma de diputats resultants,  és insuficient per governar, llevat que PP o Podemos s'abstinguin, el que resta possibilitats a l'experiment. Per la mateixa senda de la dreta i amb un PP governant en funcions, assotat pels casos de presumpta corrupció que esquerden la seva estabilitat i credibilitat davant els polítics i ciutadans, té com a única proposta de govern per a la legislatura, crear per una gran coalició de 253 Diputats que sumarien les forces de PP + PSOE + CS, però és difícil que s'arribi a aquest acord a tenor del vist i escoltat, encara que res ja es pot descartar. Pel que fa als partits nacionalistes, estan a l'espera de ser l'engranatge necessari entre els grans partits perquè en el Regne d'Espanya hagi un govern de consens, o bé treballen per certificar la seva marxa d'aquesta nació de nacions.

Jo per la meva part després de veure, i escoltar els partits polítics d'esquerra a dreta de l'hemicicle, i davant l'amenaça d'unes noves eleccions, amb similars resultats, que ens condueixin a un escenari igual, davant l'amenaça d'un etern govern del PP en funcions o un d' imposat per la Troica per salvar el  capital que va invertir al l rescat, abans que posin els partits una persona de consens per a ells i no per als votants "considero com a opció la possibilitat de fer un referèndum vinculant al poble amb les diferents opcions de pactes possibles a la cambra i un projecte de legislatura, i que el govern que sorgeixi d'aquest referèndum, ens condueixi durant els propers 4 anys.

Per dotar-lo de control ciutadà proposo que aquest obligat portar a referèndum tots els grans acords de govern que afecti de manera principal als ciutadans i ciutadanes d'aquesta nació de nacions anomenada Espanya, i per començar proposaria per a finals d'any, una consulta al poble per preguntar-li si els ciutadans volen que es canviï la Constitució durant la legislatura.

Per tancar l'article m'agradaria recordar als 350 diputats del Congrés, que en democràcia "a través del vot la sobirania es delega, no cedeix" i que el poble ha votat a aquests 350 representants, perquè un d'ells sigui president del govern, pel que considero que seria una traïció, al poble i a la sobirania delegada en els diputats, elegir una persona de consens per formacions polítiques, que no hagués triat abans el poble, a través del vot.