15-M la veu del poble

Han passat 5 anys des que una marea humana prengués les places dels nostres pobles i ciutats amb la finalitat de dir prou al bipartidisme i prou al govern de l'oligarquia;  prou a un  sistema, que ara vist en perspectiva, està podrit fins al moll de corruptes i de corruptors que han malgastat els nostres diners;  en alguns casos malversat, i en altres s'ha demostrat que han robat els diners del contribuent, i que després de cometre veritables barbaritats amb els nostres diners segueixen asseguts a les augustes cadires del poder.

La marea humana va sortir al carrer fastiguejada de veure com, enfront del rescat bancari, es desnonava a les famílies, es precaritzaba el mercat laboral, es privatitzava la sanitat, o es reduïa el pressupost en educació i així  s'anava construint una desigualtat social cada vegada més àmplia entre la classe dirigent i la ciutadania.

La societat civil, va articular un moviment capaç de plantar cara a les classes polítiques i d'enviar un missatge de canvi des de la base per als poders públics, que no va servir per aconseguir que el "Establishment" entengués que havia de transformar les seves polítiques i lluny d'això a l'agost de 2011, quatre mesos després amb algunes places amb pintades i missatges visibles de la ciutadania a favor d'un canvi necessari, el govern va modificar l'article 135 de la nostra sacrosanta constitució per posar primer el pagament del deute, abans que els necessitats i els  interessos del poble.

Avui cinc anys després d'aquest dia, les marees humanes s'han articulat en partits polítics i polítics de rellevància nacional amb veus discordants i propostes per un canvi en el sistema, i fruit d'aquest canvi han estat els resultats electorals que han canviat l'estampa, de vegades bicolor, dels resultats electorals a Ajuntaments, Parlaments autonòmics i que han anat marcant l'inexorable i necessari final del bipartidisme a Espanya que el 20-D s'ha mostrat, amb uns resultats que han permès irrompre amb força a les noves formacions polítiques al congrés dels diputats.

No obstant això, al meu entendre queda molt camí per recórrer, i està clar que aquest serà difícil, atesa la manca d'entesa entre la vella política, que es resisteix a jubilar-se i deixar entrar aire fresc a les institucions, amb nous polítics amb idees noves per aquest món canviant, davant l' immobilisme dels que fins ara han estat el "Establishment".  Aquesta falta d'entesa es tradueix de manera inexorable a conduir a la ciutadania a noves eleccions el 26-J que ens serveixin per revalidar els resultats per part de la ciutadania o bé per d’una vegada per totes donar,  l'estocada final al bipartidisme, desposseir-lo del poder i posar-lo en mans d'aquells que estiguin disposats a aixecar les catifes on s'amaga la podridura del sistema, i a reescriure si més no una constitució espanyola que posi per davant els interessos del poble per a qui ha de ser escrita i no del Capital per qui va ser reescrita a l'agost de 2011.

Per concloure aquest article, li diré  a les marees humanes que encara que ja no estan a les places, pateixen xen els efectes de la crisi que mai oblidin "El silenci ciutadà és xec en blanc per a la classe política, protestant podrem canviar les coses" .