Allò que les actes amaguen. Un any de política a Sant Pere de Ribes

Podem parlar d’accions, de polítiques reals, de problemes. Però potser parlar del que veiem, de sensacions, d’allò que no surt a les actes, del que no és llista a les accions realitzades, pot explicar més bé que ha passat aquest primer any:

Un personalisme de l’alcaldessa, com a estratègia. Una política recollida en algun curset de partit, que vol donar una imatge omnipresent de l’alcaldessa. Una postura matriarcal, que es transmet en els seus discursos, una postura d’àngel de la guarda que es vol oferir en les polítiques socials. Una visió antiga i enganyosa de senyora alcaldessa que tot ho pot.

La recerca de multiplicació efectiva en la publicitat de les accions fetes. Fins el moment, vivint de les accions iniciades per l’anterior govern. Donant continuïtat a les accions que es van iniciar en  la darrera meitat de la legislatura anterior, el pla de reactivació, o la rehabilitació de l’ajuntament, per posar dos exemples. És difícil determinar la ratlla entre la comunicació i la propaganda pura i dura. En el que fa al govern actual, no costa massa valorar cap a quin costat es decanta.

En l’acció de govern, no fer enfadar a ningú. Dir sempre que si. Possiblement el que contrasta més en el darrer període dels governs d’en Blanco. La  falta de majoria al ple, i les ganes de veure’s com “la gran alcaldessa”, fan que hi hagi una acceptació total de les propostes dels altres. Positiu, potser si, però també demostra una cosa, falta de projecte propi. Si no tens clar el que vols, tot t’està bé. Només en una cosa si es vol marcar la posició contraria: la crítica als governs de l’Estat espanyol i al de la Generalitat, mentre, està clar, no hi hagi el PSC.

Un aspecte sí que preocupa el govern. La falta de socis estables. Des d’aquest autoconvenciment de fer la feina millor que ningú, és deu fer difícil entendre que ningú vulgui pujar al carro d’una gestió llustrosa. Un aïllament polític que s’intenta trencar amb somriures i agraïments públics, especialment cap als regidors de les noves polítiques de Fem Poble. Però no ha quallat, al contrari, per part de Fem poble, més aviat hi ha ganes de desmarcar-se del PSC i generar discurs propi. L’article del senyor Perona posa de manifest el que sembla el final d’aquest festeig. Veurem com evoluciona, “la vida te da sorpresas”, i la legislatura serà llarga.

3 anys més. Veurem com va. Mentrestant i per part nostra, treballar per generar polítiques que millorin aquest estimat municipi ple de bona gent, bonics racons i emotius moments que fan que els nostres pobles siguin un bon lloc per viure.

Convergents-ViA