L'enigma de Pedro Sánchez

Pressió política bromadora sobre Pedro Sánchez i ell fent el seu curs (chapeau). Estratègia, maniobra, tàctica. Ell és el secretari general del PSOE, i a més té el recolzament unànime del comitè federal del partit, envers els passos a seguir de cara a la formació del nou govern.

Pressió externa (Ibex, Unió Europea). Pressió interna (ex-presidents i barons). Les manifestacions de Felipe Gonzalez i J.L.Rodriguez Zapatero, són a respectar, però no a compartir.

El “no” a Rajoy té de ser ferm. “No” a una investidura de govern del Partit Popular. El PSOE és un partit d’esquerres, i té de ser d’esquerres. Ha de ser fidel a la seva història. Conseqüentment com a tal, no ha d’enganyar ni infravalorar als seus militants i simpatitzants. Estic d’acord amb el tarannà i l’autoritat de Pedro Sánchez en un camí tan enrevessat. Coherent amb ell mateix, i coherència amb el seus partit. 

Té una papereta difícil a resoldre. I al meu entendre, té o ha de tenir dues direccions. La primera, que recalca fins a la sacietat, el “no” al Sr. Rajoy. I jo afegiria, la segona, que mitjans de comunicació esgrimeixen, i que es refereix al possible govern alternatiu a la dreta, que seria un govern “progressista”, de canvi.