Insults, àrbitres i FCF

Vagi per endavant que condemno com el que més dins i fora del món del futbol, els atacs racistes, contra la llibertat sexual i els de la violència de gènere. També òbviament com ha succeït a Valls en un partit de futbol, l’expressió que enviava a la senyora col·legiada a "fregar plats". Sembla que el que la va proferir no era mosso de cuina frega plats, ni en devia rentar masses a casa seva. Sembla més aviat pel manifestat que aquest individu devia tirar d’un carro tot i no tindre quatre potes.

Però crec que hem d’anar per parts i no posar a tothom dins el mateix sac del que són expressions socialment esportives inadmissibles o inapropiades, inclús per davant del que és en aquest context particular la mateixa legalitat.

Hi ha una cosa que es diu llibertat d’expressió, que està constitucionalment protegida per la llei i per un Tribunal que no se si encara treballa pels particulars o sols ho fa ja pel govern estatal i la Fiscalia, com també la llibertat de premsa, i per tant hi ha molt marge de maniobra per dir o no dir i s’hi ha d’analitzar en cada cas en concret que està o no admès en funció d’uns interessos que es debaten en un indret en un moment concret. Un partit de futbol, de bàsquet de handbol, d’hoquei etc., etc. Cada cas és un cas.

En un partit de futbol, que és de el que aquí estic parlant fonamentalment, no són admissibles ni legals, paraules que promoguin el racisme, la xenofòbia, el masclisme, la violència de gènere ni cap expressió en definitiva atemptatòria a l’honorabilitat dels àrbitres d’un partit i que res tenen a veure amb el mateix joc ni les circumstàncies que passen durant els 90 minuts de joc. Es tracta, qui ho fa, d’insultar per fer mal, malgrat que res ho justifiqui, és un atac directe a l’àrbitre al preu que sigui i això ni és legal ni tolerable. Li dirien el mateix al camp de futbol, a la porta del super, o en portar els nens a l’escola. L’infractor pretén la humiliació de la persona, el seu decaïment moral i personal com a tal, no pas criticar decisions esportives.

No estic tampoc gens d´acord amb la Lliga de Futbol Professional (LFP) que va denunciar fa un any en un Sevilla- FCB que l´àrbitre havia estat agredit verbalment amb l’expresió "arbitro valiente, valiente hijo de puta".

I tampoc estic d’acord amb aquell àrbitre, un tal Olmos de futbol regional no català, que en acabar un partit va anar a la grada amenaçant a tort i a dret a qui l’havia insultat o increpat durant la disputa d’un partit, dient: "esto cabrón me lo dices ahora a la cara si tienes cojones" (debía ser un Charles Bronson de poques llums, de via estreta). I no ho estic senyores i senyors, perquè això és futbol, i al futbol forma part de l’espectacle cridar, fins i tot insultar, i agradi o no, històricament sempre ha estat així, allò de cridar "árbitro cabrón, hijo de puta, vendido, comprado, no tienes ni pajotera idea, vete a la mierda....." Forma part d´un context molt determinat en un moment molt puntual i impedir això, tret de què es posi alhora un morrió als espectadors, és vulnerar la llibertat d’expressió, perquè tampoc el futbol és una sala de concerts ni un cinema, on allà si, no sols no es pot ni té sentit escridassar ningú, sinó que s’ha de romandre callat per circumstàncies òbvies. Tampoc en una cursa de braus seria legítim per no fer mal al torero tallar les banyes al seu enemic.

Tampoc en un concert, hi ha costum d’escridassar al director de l’orquestra o al senyor que toca la trompeta. Tampoc seria legítim i sí ridícula una campanya on promoure i proferir expressions tals com "árbitro cojonudo, arbitro galante, árbitro magnífico, queremos un hijo tuyo".

Tot això està fora de lloc. No ens tornem bojos. Ja deia Ortega i Gasset que per cert al ruc aquest del partit de Valls li dic, era un filòsof, que res més perillós que les actuacions de les masses que fan el que un mai individualment considerat faria. Un pot inclús matar en massa però no ho faria sols. I no cal com dic ara parafrasejant Ortega, pensar que tothom que obre la boca en un camp de futbol és culpable, malgrat insulti a l'àrbitre i se li ha de tapar la boca a qualsevol preu. “El que no vulgui pols que no vagi a l’era".

Tampoc entraré en l’error que penso ho és, de si són els àrbitres els que moltes vegades provoquen aldarulls als camps de futbol, perquè arbitrar és ben difícil (jo vaig arbitrar molts anys futbol-sala, i a l’esport com sabeu menys jugar, ho he fet ja absolutament tot) i perquè les valoracions d’una jugada moltes vegades són interpretables, però tampoc és cap secret i ja fa anys és palès, que molts àrbitres no estan capacitats per arbitrar, fan de la seva fatxenderia i prepotència una vàlvula d’escape i revenja a les seves frustracions inter-setmanals, i en definitiva, potser alguns haurien de pagar en lloc de cobrar per arbitrar. Com diria Joan Tardà (ERC) és pot dir més alt però no més clar. O ¡algú ho havia de dir!. Ho sento sincerament, però el que no li agradi el que dic, que no llegeixi més o s’hi posi fulles. Les opinions totes, son respectables i s’han de respectar.

Tot això no és cap secret com dic, i a la Federació Catalana de Futbol que cobra als clubs i no poc per jugar (cada vegada més, potser per pagar encara el dèficit d’aquell llunàtic Catalunya-Argentina ), ho saben, perquè no són folls, no són pas el ruc del partit de Valls, i està bé promoguin campanyes com el "Zero insults a la grada" sempre tenint ben en compte que no qualsevol insult faculta a un àrbitre a suspendre un partit, com tampoc cap àrbitre incompetent pot ser substituït durant un partit faci el que faci, que seria la contrapartida si més no en un sentit figurat i per entendre’ns, com tampoc estaria de més i aprofito l’avinentesa, repassessin els col·legiats criteris i el mateix reglament durant l’any per estalviar-se els errors evitables que de vegades cometen o si més no, unificar criteris per saber on estem tots plegats i acabin valorant situacions idèntiques durant un partit de manera igual, perquè això també contribueix a exaltar a la gent més de el que és normal i desitjable. No és una excusa perquè la violència mai es pot justificar, però oi que ja ens entenem? Sí, ja se que quan un que xiula és covard no s'hi pot fer més, però això ara com diria l´espavilat de Queralbs i la seva senyora florista, No toca".

Sigui com sigui està clar que hem de millorar el nostre futbol en un sentit de major respecte, sense trencar l’essència del món del futbol, com té la seva, el de les curses de braus i el del món de la boxa, on un àrbitre no pot parar un combat (un partit) i expulsar a l’espectador que diu a un boxejador "mátalo", perquè agradi o no, això és la boxa, ara, i des de els inicis de Cassius Clay. I al que no li agradi, o no ho vulgui entendre, està clar, no pot ser federatiu, ni directiu, ni jugador, ni àrbitre, ni boxejador.

Senzillament es pot quedar a casa a mirar el Sálvame de Lux (vaja Lux més depriment) que estarà més tranquil, i divertit, i on sembla que en aquella tele-brossa de quatre bocamolls pidolaires i oportunistes, està tot permès (a més anuncien querelles fins al maestro armero) o perquè, no! veure un debat d’investidura on 350 senyors continuen prenent el pel al personal i de moment ningú ha anunciat encara cap campanya per posar-hi fi, potser quedaria bé quelcom semblant a "zero sous fins que es posin a treballar de veritat”. Mola no?