La lleugeresa amb las que es gasten els diners públics

L’altra dia, al fil del cost de 15000 euros per fer el procés participatiu per al parc del Botafoc, en Rubèn Suan de Som Poble deia al govern, que es parlava amb massa lleugeresa del cost públic d’alguns projectes, recordant que aquesta xifra era el que ell guanyava en un any; pensant una mica en això que va dir, i entroncant-lo amb un tema que des de que es va anunciar, en te una mica desconcertat vull escriure aquest article que parla d’una qüestió singular del nostre municipi al fil de l’alegria amb la que es gasten o es pretenen gastar els diners públics.

El primer que he de dir que sota l’ull de l’ huracà i com a tema singular i son les obres del TAG (Teatre Angel Guimera), que va anunciar la nostra regidora de cultura Eva Serramia, al mes de febrer a la televisió del Vendrell, on parlava que es volien fer unes millores al Teatre – si s’aprovava el pressupost municipal 2016 la partida – , entre les que ens trobem la reparació de les butaques; a la noticia es deien que era necessari renovar-les per que un problema de disseny i de comoditat detectat al l’any 2009 quan es van fer les obres per la seva rehabilitació, la queixa es va traslladar a l’empresa que adjudicatària, però aquesta va fer fallida i no va poder respondre a la petició; la noticia ja ens diu que l ’Ajuntament ja no va pagar la major part del cost que valien i la regidora apunta i cito textualment

“Es va executar un aval bancari i per tant hi ha uns diners que estan guardats i uns diners que es tenen que vindran amb el pressupost” 

Jo que soc una persona curiosa i en representació de la meva associació de veïns per tal de conèixer una mica mes, quin va ser el problema de disseny i qui cost tenen aquestes obres, vaig preguntar a l’Ajuntament sobre la qüestió i ells en van dir per escrit, que la junta de govern local al març de 2009 van adjudicar definitivament les obres a l’empresa Alis Silla Al Reves S.A per valor de 199.334, 40 euros IVA inclòs, que aquesta empresa, va cobrar 79.733,76 euros IVA inclòs pagat el 31 d’Octubre de 2009 i que segons un informe del tècnic director 3 de febrer de 2010 es van trobar fallides en l’ancoratge situades a la zona de la grada telescòpica; deficiències en els braços del les butaques que es van trencant per la zona de l’articulació i les deixen inservibles; repassos de pintura a la grada a la zona telescòpica, tot coronat amb la frase lapidaria al començament que diu “en l’ esmenada data i sense tenir en compte els vicis ocults” es a dir, potser hi ha mes deficiències.

D’altra banda cal dir que a la mateixa resposta l’Ajuntament hem deia, que això que va fer la regidora a la televisió de Vendrell “era una declaració d’intencions” i això val la pena dir, es textual, també en diuen que als pressupostos no hi haurà una partida especifica d’inversions, tot dependrà de l’estat econòmic anual, encara que s’iniciaria el procés de licitació, i pel que fa a la pregunta de que van fer sobre la quantitat de diners guardats no ens van contestar, donat que aquesta resposta en va generar mes preguntes, el que vam fer es fer mes preguntes que no ens han contestat encara i que ha fet que els denunciem davant el Sindic de Greuges de Catalunya per no contestar, preguntes com, quan es van detectar les deficiències, ja estava acabada l’obra?; per que es va donar l’obra aquesta empresa? o sol·licituds d’informació com una copia de la licitació de 2009 una copia de les altres ofertes que es van presentar al concurs?.

Posat sobre la taula el tema singular que encara el tinc obert, i entroncant-lo en el que deia en Rubèn Suan al Ple de l’Octubre, el que ens va portar a tirar en davant aquestes preguntes i sol·licituds d’informació, es la lleugeresa amb la que es volen gastar els diners de la gent, en fer obres que encara que necessàries no son prioritàries ni ara, ni el pròxim any, donat que en el nostre municipi tenim altres cosses que s’han de arreglar, com carrers sense asfaltar, espais públics que millorar, carrers sense il·luminar, o inversions en la gent de forma directa, com ajudes per reduir impostos i les taxes, als mes necessitats, plans per augmentar o crear beques menjador i beques per llibres de text, ajuts per pal·liar la pobresa energètica; per que pensin que fer aquestes obres ens pot costar uns 200.000 euros donat que si mirem el cost de 2009 per menys no ens ho faran, per que he de suposar que unes millors cadires tenen un cost mes alt, i aquesta va ser la quantitat que es va augmentar el pressupost dels serveis socials, i no podem acceptar de cap manera que en un contets com aquest ens plantegem gastar tants diners en butaques en aquest moment.  

D’altra banda m’agradaria destacar que la regidora va apuntar que tenen uns diners guardats d’aquesta obra, m’agradaria recordar-li a la senyora Eva Serramia que l’únic que deu quedar de aquella legislatura 2006/2011 es pot resumir en la frase “ruïna econòmica per l'Ajuntament” que ens ha portat a tenir un pla d’ajust econòmic draconià, que ens porta a tenir un serveis reduïts i deficitaris, que ens limita en molts aspectes ara i els pròxims anys , i si queden diners guardats en algun lloc d’aquells anys, se’ls va tragar el deute econòmic de l’Ajuntament .

Per això i ja per acabar, he de dir entroncant-lo amb la lleugeresa amb la que es parla de les quantitats de diners que es gasten al Ple i d’altres llocs de la casa del poble, sobre tot per que amb el canvi de moneda hem perdut de vista que als senyors de l’empresa Alis Silla al Reves S.A els van pagar tretze milions duescentes seixanta sis mil pessetes, o que el cost total de l’obra pot arribar a costar trenta dos milions de pessetes o mes diners i que el cost del procés participatiu en pessetes es de dos milions quatre-centes noranta cinc mil setcentes noranta, això ho hem deixat de veure i es important no perdre-ho de vista que a vegades es parla amb lleugeresa dels diners públics que es gasten.

Crec s’ha de pensar be en que es gasta els diners públics del erari, i ni crec que sigui ara el moment de fer les obres de TAG, ni penso que s’hagi de fer el pròxim any, per que les butaques tampoc estan tan malament; per que no tenim diners i per que els que tenim s’han de fer servir per altres temes mes importants; es mes, jo tinc l’idea al cap, que aquestes obres, es tindrien que fer quan s’hagi acabat de pagar el pla d’ajust com a mínim i sobre tot quan l’economia ens ho permeti.