La recuperació dels serveis públics

Al fil de la externalització del servei de gestió de l’aigua del Vendrell, he escrit aquest article on parlo de la meva visió particular sobre la recuperació de serveis basics, des de l’angle mes genèric i a la vegada des d’una visió particular dels últims esdeveniments en aquesta matèria recordant per posar una dada objectiva que l’ Aitana Garcia que ara te 11 anys tindrà 19 anys quan es torni a licitar el contracte de transport públic; 23 anys quan es torni a licitar el contracte d’enllumenat públic, i 36 anys quan es torni a licitar el contracte de la gestió de l´ aigua.

En línies generals, des de el meu punt de vista i amb la condició de profà, en tan complexa matèria, m’agradaria senyalar que jo considero que l’ externalizació d’un servei públic, per deixar-lo en mans d’una empresa privada, comporta el necessari benefici econòmic d’aquesta ultima i evidentment, crec jo, que aquest benefici, es un perjudici econòmic per l’administració, donat que comporta una pèrdua d’ingressos en el temps per la prestació d’aquest servei per part de l’administració, i per al ciutadà el que es rep, és un servei de mitjana encarit, per que l’empresa privada sempre haurà de tindre marge de beneficis i aquest marge sempre serà un sobre cost que l’administració no ha de tenir.

Pel que fa a l’empresa privada, la seva aportació es, la solvència d’una empresa que treballa en tots els àmbits en benefici de donar un bon i eficient servei i l’experiència necessària per gestionar el servei del que es fa càrrec; normalment un soci privat aporta un part de les inversions, que al final d’una part pot ser pugin e revertir en ell; i rep del licitador uns beneficis ja pactats a traves del Plec de condicions, que en el temps revertiran a l’empresa en una ingressos determinats; aquesta es la teoria sota la que es sustenta tot plegat, al meu entendre.

Aquets es anàlisi que faig, quan algú hem planteja la proposta d’externalització d’un servei públic, ja sigui a traves de la creació d’una concessió total del servei, o be a traves de la creació d’una empresa mixta, donat que sempre ens trobarem al meu entendre, en aquest escenari.

La meva opinió sobre això es clara, no estic d’acord amb l’externalització del servei, per que l’empresa que rep la licitació sempre vol trobar la formula de guanyar diners, una cossa que es completament licita, front una administració que si gestiona el servei deuria treballar per donar un servei sense beneficis econòmics amb l’única i clara funció de donar bon servei.

Es per això que penso que externalitzar no es una bona eina, donat que porta un cost implícit i un servei sobre dimensionat i encarit; i a vegades passa que els ciutadans no se’ls explica tot el que hi ha darrera de la licitació i això no esta be, si els governants fossin transparents i ens expliquessin totes les cosses a lo millor miraríem tot des de un altre angle.

Pel que fa a la qüestió en concret de la licitació del 49% de la gestió del aigua a traves de la creació d’una empresa mixta, el que si els diré es que no estic d’acord amb això per que ens ham hipotecat durant 25 anys amb un préstec que li fa Foment a l’empresa mixta de 5 milions d’euros i no puc estar d’acord amb això per que penso que el que es fa es un endeutament encobert a traves de la licitació, donat que l’empresa en un 51 % es publica, propietat del nostre Ajuntament i que rep els diners es l’Ajuntament, que con ja sabem per el Pla d’ajust no es pot endeutar; d’altra banda caldria destacar sobre aquesta qüestió que no han explicat en el Ple on aniran a parar els 5 milions d’euros i jo penso que es important saberho, tampoc han dit com es pagarà aquest préstec, per que si surt del benefici del aigua del Ajuntament, quants diners quedaran per inversions?, donat que segon el Plec de condicions, tots els diners dels beneficis del cànon del l’aigua aniran a parar a millores a l’ infraestructura.

Pel que fa a la proposta que es fa per la recuperació del servei de neteja, queda clara que hi ha dues maneres de fer i veure les coses, una licitant que és com el dilluns en aquesta compareixença sobre lleialtat fa el nostre Batlle Martí Carnicer, en nom del govern, molt en temo que el senyor Martí ja te clar que va a licitar i s’ha atrevit a parlar de lo be que es van portar els de Foment amb el poble quan va haver inundacions; també va parlar molt be de Santa Tecla, quan es van comparèixer per parlar del CAP del Botafoc que porta des de 2011 amb una única pedra per a sofriment dels ciutadans i ciutadanes de Vendrell.

L’altra formula es la que ha posat sobre la taula Esquerra republicana de Vendrell, una proposta en benefici del poble de Vendrell, digui el que digui el nostre Batlle que no serà tirada en davant, per que no interessa al govern local i que segurament ens portarà a tenir una altre vegada a una empresa externa controlant els serveis públics.  

Per acabar he de dir que confio que quan la meva filla Aitana tingui 36 anys parli calar i català sobre aquesta qüestió del aigua i qui sap si des de un seient del Ple municipal, recupera el servei en benefici del comú ja que jo per aquestes dates si segueixo viu tindre 67 anys espero trobar-me en forma per dir la meva al batlle de torn.