En el record a Mn. Jaume

La mort d’un amic, d’un gran amic... Una pèrdua i vivència que no havia ni somniat, ni viscut i que em fa sentir buit, desfet i desolat. La tristesa i la incomprensió es barregen amb l’esperança, l’espera i la pregària contínua romanen.

Un amic, un gran sacerdot que m’ha ajudat, hem viscut plegats un munt de vivències, des que era un nen fins fa tot just uns mesos, o millor dit, unes setmanes, quan ens vam escriure els darrers missatges de Whatsapp.

Només a tall d’exemple:

-El meu llarg període com a escolà, quantes complicitats, la confiança va créixer, com el mirava i l’escoltava quan deia, solemnement i amb tendresa, l’homilia.

-La primera comunió, la confirmació. Quines grans festes van ser i quanta alegria es respirava.

-Les Romeries a Montserrat. Germanor i comunió amb tothom, a vegades avui tan necessària.

-L’adolescència i la meva joventut. Xerrades i trobades on deixàvem espai i pas a dubtes, confidències.

-Àpats i celebracions, moments tristos i de dolor, com també altres d’alegres i feliços. Tota una vida, de canvis, noves etapes, i a on sempre hi era present la nostra fe en el Crist, l’Evangeli i l’amistat.

Has estat un servidor únic al servei de tothom, respectuós amb la diversitat, el lloc i la identitat de cadascú. Sempre t’estaré agraït per estar al meu costat en cada pas important a la meva vida, en cada decisió i repte. Tot i això, encara quedava camí per recórrer, mossèn, però sempre estaràs al meu cor, sempre estaràs viu en mi, com el pare que per mi has estat.

El temps passa, una setmana després del teu enterrament, i segueixo i continuaré plorant la teva absència. Amb tristesa, soledat i pena per aquesta tan inesperada i ràpida mort, però vivint el procés del dol amb un record ben viu de cada moment viscut amb tu.

Recorda’t tu de mi, protegeix-me i sigues aquella llum que mai s’apagarà.