Curiositats sobre l’1 d’octubre

Aquests primers dies de juliol seran recordats, o potser no, per una decisió política. Tant Catalunya En Comú com Podem van prendre una posició semblant sobre l’1 d’octubre, amb els seus mètodes i els seus respectius debats. Les reaccions per part de cert independentisme van ser contundents, arribant en alguns casos a fer servir expressions totalment desafortunades. No ens pararem a analitzar aquesta reacció, ni el perquè, sinó a plantejar certs dubtes.

Primer de tot cal deixar una cosa clara, a dia d’avui tots el posicionaments sobre el referèndum son teòrics. Per què? Molt fàcil, perquè la convocatòria d’aquest també ho és. Per molts actes i escenificacions (potser necessàries, no direm que no) que es facin, a dia d’avui cap organisme ha convocat res de manera formal, així que fins i tot les amenaces que ens arriben pel pont aeri convocant fantasmes en forma d’article 155 o fantasies sobre tancs a la Diagonal no són més que això, fantasies (o malsons, depèn d’on es miri). Si volem concreció, concretem.

També s’han dirigit mirades tendres al món local, especialment cap al govern de Barcelona (la ciutat més gran del país) i la seva alcaldessa demanant “abandonar ambigüitats”. Seguirem insistint en que tots els posicionaments segueixen en el terreny de la hipòtesi, però el cas és que ja s’ha deixat clar des del bloc del canvi (fins i tot des d’alguns portaveus estatals, que han hagut de virar el seu posicionament) que estem disposades a col·laborar tot el possible perquè la gent pugui votar. No està de més veure com tots els atacs, però, obliden que la presidenta de l’AMI (associació d’immaculada confiança i compromís amb el referèndum) ho és en tant que alcaldessa d’una ciutat, en aquest cas la nostra, Vilanova i la Geltrú, governada en coalició per Convergència i el PSC. El PSC, en la seva línia, no ho posarà fàcil i de fet va manifestar que demanarien un informe del Secretari de l’Ajuntament per analitzar que farien sobre l’encara hipotètica convocatòria.

No serem nosaltres els que dubtarem de la convicció de l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ni del seu compromís amb el procés que viu el país. El que posem en dubte és si un cop signat el decret d’alcaldia per cedir espais aquest tindrà efecte. Dubtem del seu efecte, en tant que això podria provocar una crisi de govern i que la ciutat de facto es quedés sense govern (si no ho està ja), les experiències viscudes amb la sociovergència no son massa engrescadores en aquest sentit. Això si, serà un bon moment per veure com d’assegurades estan les cadires del nostre govern.

En fi, no deixa de ser curiós com a vegades el debat arriba a nivells d’incendi sobre posicionaments hipotètics però en canvi es salta elements objectius, reals, com poden ser les diferents composicions de governs i els posicionaments respecte al referèndum existents. No deixa de ser curiós com s’exigeix a segons quins espais compromís i adhesió total però en canvi no ens preguntem perquè ningú signa el decret de convocatòria. Esperem que mentre s’acosti la data, s’aclareixin els escenaris. Nosaltres, com sempre, al costat de la gent.

Enver Aznar, portaveu de Som VNG, i Juanma Rodríguez, membre de la Coordinadora de Som VNG