Indecència consistorial

A mi em poden dir que soc un “pesat”, però la decència i l’educació, els tinc com a valors indiscutibles per poder opinar sobre el que no esta ben fet. Posaré tres exemples perquè els sadurninencs ho assimilin.

Casa pairal Can Guineu, hi ha un conveni entre el consistori i els propietaris (Freixenet, Codorniu i Juvé Camps), de una durada de 6 mesos, per trobar una sortida, solució al seu destí. Quan parlo de indecència municipal, vull dir que és l’ajuntament, com institució, que ha de vetllar per el bon fer de la vila.

I en el cas de Can Guineu, no ho fa, o no ho vol fer. Passar pel costat de l’edifici, actualment, em don la impressió, de passar per un bosc (herbes que no paren de créixer, rames que pengen). D’això en dic “indecència consistorial”.

L’ajuntament actual, no té la decència de cuidar l’espai verd.

Les rotondes son el segon exemple d’aquesta indecència. No soc jo sol, veus veïnals, forasters, els sens a dir quina miserabilitat de rotondes, tenim a la nostra vila. I es que no cal anar lluny, pobles del territori penedesenc, ens passant la ma per la cara. Un clar exemple es Gelida.

I l’altre indecència i “molt grossa”, la no menció en el programa de Fires/17, per part de l’ajuntament, de la celebració dels 25 anys dels Jocs Olímpics a Sant Sadurní d’Anoia (1992-2017). Amb medalla olímpica, aconseguida per Santi Carda.