22 de febrer, un crit en el present mirant el futur

Desenes de milers de manifestants fan costat a la Marea Pensionista i a les seves demandes per a preservar les pensions públiques. A Barcelona, Sabadell, Terrassa, Reus, Mataró, Lleida, Tortosa, i a altres ciutats catalanes, han fet sentir la seva veu juntament amb les que s’alçaven a moltes ciutats espanyoles, com Madrid, Valladolid o Bilbao, convocades per la Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones, de la que Marea Pensionista en forma part.

El descontentament neix de la pèrdua de poder adquisitiu que experimenten les pensions, agradi o no a la Ministra, el miserable increment del 0,25 que ja s’està fent crònic, però va més enllà. Actualment el 60% dels pensionistes cobren menys de 1.000 euros el mes i un 15% d’aquests pensionistes arriben just als 500 euros mensual, segons dades donades pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Cal reclamar el retorn de les pensions al mecanisme de revalorització vinculant-les amb l’IPC i revertir el buidatge de la guardiola de les pensions fet pel govern del PP.                                                                                       

En contrast amb les retallades que pateixen les pensions públiques, el gobierno anuncia canvis que beneficien i fomenten els plans de pensions privats, l’objectiu real que persegueix l’actual escomesa al sistema públic de pensions.

Domiciano Sandoval, portaveu de la Marea Pensionista, va deixar molt clar que aquella concentració no era un punt i final sinó l’inici d’una sèrie de futures mobilitzacions, i va convocar els presents i tots els que s’hi vulguin afegir, a participar a la manifestació que es farà el dia 24 a favor de la renda bàsica, perquè no pot ser que l’administració deixi sense la mínima protecció als que no tenen res.

Hi haurà més mobilitzacions, com l’assemblea del dia 5 de maig a les Cotxeres de Sants o la concentració prevista pel 17 de març. A l’assemblea, la diputada i coordinadora del l’equip de redacció hi farà la presentació de la proposició de llei de pensions que PP i Ciutadans van vetar al Congreso i que no s’ha pogut ni plantejar. A la concentració del 17 de març es presentaran les demandes concretes que formula la Marea Pensionista.

Les pensions i el seu manteniment són una qüestió política, no es tracta d’un problema de despeses sinó d’ingressos. Espanya aporta un 10,5% del seu PIB a pensions; Itàlia o Alemanya hi aporten un 14,5%. Calen mesures polítiques i administratives que garanteixin el manteniment de les pensions, que es deroguin aquelles lleis que llastren el sistema públic de pensions, que es recuperin els drets suprimits, que s’actualitzi el poder adquisitiu dels pensionistes mitjançant la connexió de les pensions amb els Presupostos Generals de l’Estat.

Les decisions del gobierno, actualment, afavoreixen una minoria que és qui controla el poder econòmic: els bancs, les elèctriques, les corporacions de l’IBEX 35, empreses que tenen en els consells d’administració polítics que han intervingut en les reformes laborals i de les pensions amb la finalitat d’afavorir aquestes mateixes empreses.

El present és complicat per a moltes persones jubilades, però el futur pot ser-ho encara molt més. Tenim ara la possibilitat, amb la nostra actitud reivindicativa, activa i cooperativa, de pressionar el gobierno perquè deixi de banda una austeritat asfixiant i actuï per recuperar l’estat del benestar. Ara tenim la reivindicació activa, després la memòria del què ha fet, i més tard un vot a la mà.