Perles Cultivades

Mercè Foradada publica nova novel·la, Perles Cultivades després d’Estimades Zambrano. Canvia totalment de registre i ara ens movem en la vida de la protagonista, la Lluïsa, que tot cercant la “bondat” en el seu sentit pràctic veiem com a través d’aquesta recerca ens trobem amb la dura realitat que avui vivim en matèria de violació dels drets humans. Recorregut pels desastres humanitaris però sempre amb l’esperança de poder ajudar encara que sigui modestament.

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, “En el prestatge”. Col·lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d’una dona valenta. “Velles amb v de vida”, Col·lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat. “Centaures”, Editorial Cossetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. “Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa a les protagonistes en algun moment de la vida. Bruixes, que és una novel·la, valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània Edicions.

Va seguir amb  La Casa Verda, difícil de definir, després va publicar el llibre petit de contes de Com una reina, hi ha el fruit d’una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l’anima. Després va publicar Estimades Zambrano fins arribar a Perles Cultivades.

Ha publicat a més alguns contes infantils i va ser una de les escriptores seleccionades en un dels llibres col·lectius de la Marató de TV3.

La protagonista del llibre Perles Cultivades, Lluïsa Jubany i Ortega forma part d’un col·lectiu que es reuneix per treballar sobre la intel·ligència artificial i les conseqüències que això pot comportar en la persona i en la societat en el futur. Els avenços tecnològics, els avenços en biologia, l’aplicació de noves formulacions sobre els comportaments, és a dir un seguit de tècniques que fan evolucionar a la persona i els seus comportaments i reaccions. Busquen sobre la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim. Grup divers, d’un cert nivell professionals però tots encuriosits per la transformació de  la vida. La Lluïsa que hi treballa “implicada, il·lusionada o escèptica segons el dia però clarament motivada” perquè hi troba que en tot aquest procés hi manca la part més humana, potser més de consciència i clama per com la “bondat” ocuparà un espai en aquets nou món.

El llibre es divideix en tres parts, en la primera La Recerca, és l’àmbit en que la Lluïsa es mou en pla teòric, en la recerca d’exemples de bondat i ressegueix tot els àmbits possibles, troba bondats, trobar persones que han fet accions bondadoses, però no se sent satisfeta sempre hi ha algun però (la senyoreta peròs... que fa que manifesti la seva renúncia a seguir buscant la gran Bondat i potser es quedi en la rastellera de petites bondats.

La segona part del llibre El Camp la Lluïsa ens porta fins a Zaatari, un camp de refugiats. El seu nom en català es farigola. Zaatari “el camp de la farigola on no hi ha farigola”. Aquesta segona part és al nostre entendre, la més potent del llibre. Es despleguen una gernació de sentiments,sensacions i emocions i també els passatges més dolorosos del relat sobretot quan anem descobrint les situacions que es viu en un camp de refugiats i les històries de persecució, repressió i explotació que hi ha al darrera de molts dels refugiats. Però en contraposició a aquesta desolació i dolor també hi apareix la Lluïsa més personal potser més íntima i despullant els seus sentiments amb el correu que va intercanviant amb les persones estimades, el pare, l’amic. Perles cultivades, és la darrera part del llibre. Esdevé una síntesi de la teoria, la recerca de la bondat amb la pràctica, l’estada al camp. Trobar el paper clau en que sense renúncies puguis treballar per fer efectiva aquesta “bondat”. Un final molt interessant per la implicació col·lectiva en aportar una petita bondat com a a una perla cultivada.

El llibre te uns personatges, a més de la protagonista, que generen empatia, propers, i també està molt ben aconseguida la combinació de la realitat i de la  ficció barrejant accions de la protagonista en mig de fet reals. La ficció està   molt ben superposada amb el fets reals i això suposa un element més dels actius del text. No és fàcil incardinar en la història real o en fets concrets a personatges de ficció i interrelacionar-los amb personatges reals, en el llibre està perfectament resolt.

La novel·la està molt ben estructurada i construïda. La història es desenvolupa amb fluïdesa, els personatges, que són creïbles, apareixen en el moment necessari per la narració, els diàlegs són fàcilment seguidors i l’ús d’un llenguatge molt “oral” ajuda a fer la seva lectura. La narració a voltes en primera persona facilita entendre els canvis que va tenint la protagonista. La combinació d’estils narratius, com poden ser els mails, les informacions extretes de els notícies que dia a dia van apareixent als informatius dóna al llibre un discórrer amb una extraordinària fluïdesa.

El llibre és valent perquè denúncia les actituds dels governs però també algunes de col·lectives davant els tràgics dies que succeeixen al nostre costat. Valenta en la denúncia però valenta també en la resolució de l’acció del llibre. Compromís, defensa de la humanitat i consciència del paper que podem jugar per evitar el desastre humanitària.

El llibre és d’absoluta  actualitat perquè agafant com a leiv motiv de la narració un tema antic com és la recerca de la bondat, l’acció es situa en el moment present amb informació de primera mà, amb al·lusions a temes de rabiosa actualitat. Des dels atemptats de Barcelona fins a les decisions polítiques sobre els refugiats. Actual i oportú també perquè posa en valor el treball de les ONGs en un moment en que desafortunats i condemnables informacions sobre abusos per part d’alguns dirigents les ha qüestionat. La seva tasca explicada en el llibre fa que al marge del fets condemnables i rebutjables la seva tasca pot ser incomplerta però és fonamental i bàsica per donar un bri d’esperança real a molta gent.   

En fi, el llibre cal llegir-lo.

El llibre cal pensar-lo.

El llibre cal fruir-lo.

El llibre ens va oferint tot un reguitzell d’ocasions per collir les perles cultivades, de trobar en mig de tot aquest “merder” que és el nostre món les petites accions, que poden canviar petites coses que sumant poden canviar les grans situacions de conflicte.

El llibre és un exemple evident de bona literatura però també una història carregada d’humanitat.

Perles Cultivades
Mercè Foradada
Edicions Saldonar
Barcelona, març del 2018