Parlem de pactes, consigna: s'ha de trencar amb els socialistes

La pressió que està patint el PSC en aquestes darreres setmanes i que a la nostra ciutat ha acabat amb l’expulsió del govern dels cinc regidors socialistes, no és una novetat, les hem patit tant per part dels partits nacionalistes com els que es diuen partits d’esquerres, cal preguntar-se el perquè.

La gestió política a Catalunya sempre ha requerit de pactes, a excepció de període de majories absolutes dels governs de CIU, encapçalats per Jordi Pujol i dels que ara comencem a saber els tripijocs amb els que els va aconseguir, la diversitat d’opcions polítiques en litigi ho fa imprescindible. S’han format governs de tots colors, a la Generalitat hem vist els governs del tripartit o governs de Convergència i Unió encapçalada per Artur Mas recolzant-se mútuament aquí hi a Madrid amb el Partit Popular. També a Vilanova i la Geltrú s’ha governat amb pactes, el darrer CIU-PSC que ha governat la ciutat fins ara.

Els pactes sempre, sempre impliquen renúncies, quan hi ha voluntat de formar un pacte de govern s’ha de deixar el marge el que separa i centrar-se amb els objectius comuns i quan parlem de pactes de ciutat aquests objectius cal trobar-los en la gestió. És més fàcil arribar un acord en com s’ha de remodelar la Plaça de la Vila o com han de funcionar el serveis socials (l’acord signat pel PSC-CIU constava de 52 propostes de ciutat) que en la manera en que l’Ajuntament  de Vilanova i la Geltrú ha de ser l’ariet que porti Catalunya a la independència.

Ara l’Alcaldessa ha prioritzat aquest darrer aspecte i ha trencat el pacte, ella sempre ho havia tingut clar, la seva activitat com a presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència així ho demostra, càrrec que no va abandonar ni tants sols quan es va quedar el seu grup amb quatre regidors, per la fuga dels dos regidors d’Unió. Els cinc regidors del PSC varen assumir la seva responsabilitat en vers Vilanova i la Geltrú i es varen fer càrrec de pràcticament tota la gestió de la ciutat.

I ara en aquest marc polític de confrontació extrema, el Partit dels Socialistes de Catalunya torna a ser fruit d’atacs vandàlics contra les seves seus, els seus regidors i alcaldes bandejats, pressionats  fins a extrems mai vistos, continuant amb la consigna de l’expresident Puigdemont quan va llançar als sobiranistes a pressionar els Alcaldes que no col·laboressin amb l’u d’octubre, recorden?

Els partits sobiranistes, han demostrat sobradament que això del governar-gestionar els hi ve gran, prendre decisions és complicat i més si poden ser controvertides, però el futur del país i les seves ciutats depenen d’aquestes decisions, prefereixen parlar de “regressió democràtica, de drets nacionals, d’insolidaritat envers el presos polítics”, conceptes que són tergiversats fins a l’infinit per tapar les seva incapacitat de governar pensant amb l’interès de “TOTS ELS CIUTADANS”.

L’estratègia, no és en va, cal aïllar als Socialistes, s’acosten eleccions municipals, i el Partit dels Socialistes de Catalunya ha demostrat que sap gestionar les ciutats, abans i ara, Catalunya ha avançat quan les seves Ciutats han avançat amb Barcelona al capdavant. Pels sobiranistes les ciutats són un esgraó més per mantenir la seva política de confrontació, l’objectiu és aconseguir no sé quants Alcaldes agitant les seves vares a favor d’aquesta suposada independència; el president del parlament Torrent acaba de llençar una proclama en aquests aspecte. No cal parlar de programes, això es cosa del passat.

Malgrat tot, els Socialistes, continuarem pensant amb les ciutats, en els seus ciutadans, en la Rambla, la Plaça de la Vila, en els barris, des de La Collada a Mar, en el Carnaval i la Festa Major, en les llars d’infants i les escoles, en la industria i el comerç, en el teatre, la música i els museus, en una Vilanova i la Geltrú oberta a Catalunya, a Espanya, a Europa i arreu del món.

I dit això també com a Socialistes lluitarem dins de les institucions per canviar les lleis, fer fora democràticament al Partit Popular del govern d’Espanya, liderant la reforma constitucional que faci possible trobar un encaix just per a Catalunya dins d’una Espanya federal, l’única forma raonada capaç de treure’ns d’aquest atzucac al que ens ha avocat els Nacionalismes.

Robert Sanahuja
Militant del PSC