El nou pressupost ens ha mostrat nous companys de final de legislatura

Els misteris s’han desvelat en el moment oportú quan tocava ni més ni menys. Ara estan acostumats a fer rodes de premsa per orientar als que seguim l’actualitat comarcal, però molts cops es deixen al calaix la part més interessant.

Toca esperar al ple a veure que diuen els uns i els altres perquè cadascú treguin les seves pròpies conclusions. Ens oblidem dels comunicats oficials  amb una intenció massa clara que ben aviat queden obsolets. Ara que ho tenim a les pantalles de casa com els concerts d’orgue de l’església no cal estar deixar el sopar de casa per veure les cares i els posats de tots els actors d’aquesta gran pel·lícula que és la política que massa cops pot influir en la nostra realitat.

Un dels aspectes que ha alimentat la crònica política d’aquest municipi ha estat la dialèctica entre el PSC i PxC en les tres darrers legislatura. La més dura va ser la del 2011-2015 quan el Vendrell com alts càrrecs a nivell mundial va tenir també el seu doblet. A l’igual que tenim dos reis, dos papes, doncs el Vendrell també es va afegir a la moda i en una legislatura va compartir alcaldia els dos grans clàssics de la nostra història contemporània: Martí Carnicer i Benet Jané. Llavors només hi havia una oposició amb els 5 regidors del partit regentat per l’August Armengol. En la legislatura anterior ( 2007- 2011) amb un govern en minoria de CDC, aquest partit anava facilitant les coses als regidors convergents de govern per anar tirant els pressupostos i les coses més necessàries endavant. La resposta molts cops amb una simple abstenció era suficient per assolir el seu objectiu.

La present legislatura ha servit per donar veu i vot a molts vendrellencs que habiten en aquest municipi que fins aquell moment havien optat per les vies tradicionals, però cansats de restar a l’anonimat van trobar la seva millor opció entre els 8 partits amb representació dels 9 que s’hi varen presentar, sense majories i tot bastant igualat per complicar una mica la formació de govern. A mig camí de la present legislatura encara apareix un nou entrebanc amb un regidor no adscrit que fa que la cosa es compliqui una mica més per tirar endavant el municipi.

Evidentment deixant de banda la part sonora i les explicacions d’uns i els altres que a l’hora de la veritat és una cosa molt subjectiva, el més important són els suports que va aconseguir l’actual equip alhora d’aprovar el nou pressupost que és la via principal que ha de regir els camins de la vila en el proper any i segurament fins a noves eleccions municipals previstes pel 2019.

El que es va veure el passat 24 d’abril al consistori del Vendrell era una cosa impensable fa un any o dos, però al final els vots posa cadascú en el seu lloc a part de la dialèctica que serveix per omplir espais en blanc.

El partit de l’Armengol sembla ser que no passa pels seus millors moments que va aconseguir en la passada legislatura, però amb aquestes noves formacions al consistori actual s’ha quedat amb molt poc espai de maniobra dins el ventall polític de la localitat.

Aquesta formació que com a mínim ha estat tatxada de xenòfoba i racista per molts sectors socials ha perdut pistonada. La seva activitat de rodes de premsa atacant l’equip de govern per terra mar i aire  i seguiment de l’actualitat local ha perdut molta intensitat i  sembla que es limita bastant a seguir una mica els principis bàsics d’una manera força discreta. Si segueix en aquesta línia en la propera legislatura fins i tot pot desaparèixer del consistori o quedar de forma testimonial, però lluny quedaran les seves èpoques glorioses quan marcaven el ritme de la política local quan el govern no tenia més remei que anar responent a les seves denúncies i queixes. Ara ha disparat un dard verinós a dues formacions clàssiques de la vila. Una tàctica que no les afavoreix gens encara que de moment tenen els pressupost aprovat per salvar els mobles. Els clàssics podran confiar en la memòria efímera de molts votants per l’any vinent? Ens cal esperar