Motius per estar amb vosaltres

A Vilanova tenim 9 companyes encausades per haver anat a rebre el ministre Montoro, al passeig marítim vilanoví, el dia 21 de maig de 2014.

Son 9 companyes a les quals demanen coses tant aberrants com un total de 29 anys de presó i 10.000 euros de multa.

Noies, nois, estic amb vosaltres..., m’ indigna i em preocupa el que us està passant, i encara més el que us pot arribar a passar, especialment en uns moments on tot l’odi de l’ estat central està com desfermat..., com ho demostren els nombrosos casos que us precedeixen...,casos com els de Hasel, Valtonyc, Casandra, Alfon, vàries a Altsasu..., i un llarg, massa llarg, etcètera. Per no parlar, que també, de les preses del procés català o d’ altres processos d’ autodeterminació dins l’estat.

I...em preocupa el que us pugui arribar a passar, per varis motius:

Primer motiu…és que jo també hi era, i no és una frase solidària, és literal.

Per tant jo podria ser una de vosaltres... i tinc molt clar que només l’ atzar ha fet que no ho sigui.

El segon motiu és que soc mare de nois molt conscienciats, qualsevol d’ells podrien ser un de vosaltres; i tinc molt  clar que només l’ atzar ha fet que no ho siguin.

El tercer motiu, apart de ser-hi aquella tarda i a apart de ser mare, és que soc dona compromesa..., per tant en qualsevol altre protesta, jo també puc ésser detinguda..., i tinc molt clar que només l’ atzar ha fet que no ho hagi estat mai.

El quart motiu, és que compromesa o no, soc ciutadana, i soc dona, que, en els dos aspectes, pateix els abusos, les injustícies, les retallades...i sé que només amb lluita s’ avança i que només amb lluita es van guanyant drets i llibertats...i no puc més que agrair les persones que lluiteu, el fet que ho feu i que ho seguiu fent.

Podria seguir...de fet crec que arribaria fàcilment a 155 motius per estar al vostre costat, per estar indignada, per donar-vos suport...

Us volen / ens volen atemorir, fer callar, sufocar les lluites, tant i tant necessàries...suprimir les dissidències,,, criminalitzant, forçant les lleis, retorçant el dret i, si cal, inventant fets que no han succeït.

Tant de bo imperi el senyi la proporcionalitat ! ...i no sé si invocar la justícia...perquè cada cop me’n refio menys..., en especial, desprès de la esperpèntica sentència del cas ”la Manada”

No puc menys que fer meu l’ eslògan:  “que es quedin a casa”!!!