Aquí no ens calen llistes independentistes unitàries

En uns moments en què quasi cada persona podria tenir el seu partit i costa moltíssim que una formació mantingui una mínima estructura des de l’ANC estan demanant que els independentistes s’uneixen de cara a les properes municipals.

Aquesta proposta que queda molt bonica, però en molts casos com al Vendrell i Calafell són molt difícils d’aplicar. Primer de tot perquè les dues formacions principals d’aquest corrent ja han triat caps de llista, almenys al Vendrell i cada partit segueix la seva estratègia individualment dels que facin la resta del mateix àmbit.

En la nostra realitat a vegades és més fàcil muntar projectes semblants amb altres formacions ubicades en un altre punt del marc electoral que no pas barallar-ser per uns vots en un espai que estar a tocar.

Al Vendrell en aquesta legislatura tot i que varen anar de la mà en un bon començament al cap de poc temps aquesta relació es va trencar i es van situar en posicions diferents del poder local.

La gràcia de tot plegat, almenys aquí al Vendrell és que cada formació vagi individualment a les urnes i partir d’aquí que segons els resultats i si les condicions són favorables que es posin a treballar en un projecte conjunt per tirar el municipi endavant.

Segons el que es va veient actualment a les properes municipals del Vendrell es poden arribar a presentar fins a 10 candidatures diferents sense que cap tingui, a priori cap mínima sensació d’una majoria de regidors, fet que pot acabar en un municipi ingovernable en la propera legislatura.

Ara mateix al Vendrell hi ha coses molt més importants que la lluita independentista que és una cosa que queda una mica lluny de les seves competències, tot i que aquí som persones valentes i som capaços d’elaborar mocions pel que faci falta i les retoquem una mica i queden aprovades per una unanimitat esfereïdora.

Ara mateix al Vendrell no ens calen ni grans profetes que ens portin la felicitat universal, ni organitzar marxes populars per declarar la independència a la plaça Sant Jaume. Aquí ens cal una mica de seny i tenir un municipi mínimament net i que quan ens vegin els turistes doncs a l’igual que poden gaudir del patrimoni que s’amaga a Vil·la Casals també puguin passejar pels nostres carrers i places sense sortejar tifes de gos, trossos de paper i altres petits detalls que es poden trobar en les nostres vies públiques.

Pel que fa a com enllestir el programa electoral es pot tornar a agafar el de  les passades eleccions municipals fer un retoc d’alguns termes i actualitzar-los i la cosa està més que enllestida.

Al Vendrell ens deixem emportar per molts miracles que quan acaba el mandat encara estan allí fent cua per la seva realització i es poden tornar a aprofitar per la propera legislatura.

Per  la idiosincràsia vendrellenca molts vots quedaran fora de l’àrea de cobertura local. Encara que els partits muntin la seva paradeta a la Rambla, molts votaran en clau catalana o espanyola perquè estem en una localitat que s’ha convertit en una ciutat dormitori i són molts que trepitgen la vila en moments puntuals i la seva vida la fan en altres municipis del cinturó urbà de Barcelona.

El problema de l’independentisme com tantes altres coses és que n’hi ha per donar i vendre i val més que surtin les opcions més importants i la gent es posicioni a la urna que no fem una candidatura per quedar bé amb molta ambigüitat i que es trenqui a la primera de canvi perquè no es pot materialitzar ni en una moció d’aquestes de pa sucat amb oli a la que ens tenen tant acostumats.